top of page
SOCIALS I RELI
UNITAT 4: ELS ORÍGENS DE CATALUNYA (SEGLES VIII-XII)
El territori actual de Catalunya va ser ocupat pels muslumans al començament del segle VIII, però cap al final del segle van ser expulsats pels reis francs d'una part del territori, que es va integrar en la Marca Hispànica.
A aquesta zona, que coneixem com Catalunya Vella, s'hi van formar diversos comtats depenents del monarca carolingi, que es van declarar independents entre els segles IX i X.
Al llarg dels dos segles següents, els comtes catalans, especialments els de Barcelona, van fer fora els musulmans de la resta del territori català i van repoblar-lo (Catalunya Nova). Paral·lelament, l'estructura social de Catalunya es va anar feudalitzant.
El nom de catalans es va començar a utilitzar al segle XI. S'aplicava a la gent que habitava l'actual territori de Catalunya perquè tenia unes característiques culturals pròpies: parlaven una mateixa llengua, el català, es governaven amb unes institucions i unes lleis comunes i practicaven una mateixa religió, la cristiana.
La unió matrimonial al segles XII del comte de Barcelona i l'hereva del tron d'Aragó va donar origen a un nou regne, la Corona d'Aragó, que es convertiria en un dels grans regnes peninsulars.
4.1. La Catalunya islàmica
4.1.1 . LA CONQUESTA DEL TERRITORI
L'exèrcit provinent del nord d'Africa, que l'any 711 havia iniciat la invasió de la Península Ibèrica, va conquerir Saragossa el 714. Tot seguit, va dirigir la seva ofensiva cap a l'actual territori català.
Malgrat que algunes poblacions van ser sotmeses per la força, la majoria van signar tractats de submissió i es van comprometre a pagar tributs.
Gran part de l'aristocràcia hispanovisigoda va fugir cap a Narbona, al sud del regne franc, o es va refugiar a les zones muntanyoses dels Pirineus.
4.1.2. LA FORMACIÓ DE LA CATALUNYA VELLA
Com has vist, l'avanç musulmà va ser aturat pels francs a Poitiers (732). Per tal de protegir el seu territori de noves incursions, a la primeria del segle IX, els francs van ajudar a expulsar els musulmans de bona part del territori català.
Així, el domini islàmic de Ja zona que va des dels Pirineus fins al riu Llobregat pel sud i fins al Segre per l'oest va ser molt breu. Amb el temps, aquesta zona va ser anomenada Catalunya Vella.
4.1.3. LA CATALUNYA ANDALUSÍ
Els territorís del sud i de l'oest de Catalunya van restar sota control d'Al-Andalus al llarg de quatre segles i constituïren l'anomenada Catalunya Nova. La seva frontera la traçaven, aproximadament, els rius Llobregat, Anoia i Segre.
La població d'aquestes terres es va islamitzar, és a dir, va adoptar la llengua àrab, la religió islàmica i els costums dels conqueridors.
Al camp s'hi van crear explotacions agrícoles (alqueries) i l'agricultura va prosperar amb l'extensió dels regadius i l'adopció de nous conreu.
Les ciutats existents van augmentar la seva població i també se'n van crear de noves. Entre les més reIlevants hí ha Balaguer, un important enclavament defensïu fundat pels musulmans, Lleida i Tortosa.
Amb la desmembració del califat a la primeria del segle Xl, Lleida i Tortosa es van convertir en dos regnes de taifes importants.
Per tal de defensar aquestes taifes de les ofensives dels comtes catalans, a les seves terres frontereres s'hi van construir molts castells i torres defensives.
4.2. L'origen dels Comtats Catalans
4.2.1. LA CREACIÓ DE LA MARCA HISPÀNICA
Al segle VIII rlemany, rei dels francs, va travessar els Pirineus per realitzar diverses expedicions militars contra Al-Ancialus. Tot i que va aconseguir el control d'ímportants ciutats com Pamplona, Jaca,Girona i BarceIona, no va poder conquerir la ciutat de Saragossa com era el seu propòsit i va haver de retirar-se a les seves terres.
Davant la inseguretat de la frontera sud del regne, els reis francs van crear un territori fortificat al llarg dels Pirineus per defensar-se dels musulmans. Aquesta franja, que s'estenia des de Pamplona fins a Barcelona, va rebre el nom de Marca Hispànica,
El territori català sota domini francès es va dividir en diferents comtats (Rosselló, Empúries, Girona, Cerdanya, Barcelona, Osona, Urgell...)
Cada comtat estava governat per un comte, que era nomenat i destituït pel rei dels francs, de qui n'era vassall
La Marca Hispànica es completava amb els comtats de Sobrarb Ríbagorça, a l'actual territori aragonès, el comtat de Pamplona, corresponent en gran part a l'actual Navarra,
4.2.2. LA INDEPENDÈNCIA DELS COMTATS CATALANS
Entre els segles IX í X, els comtes catalans van desvincular-se del regne franc en un procés que es va realitzar en dues etapes:
Els comtats es fan hereditaris
A la darreria del segle IX els comtes catalans van anar fent hereditari el seu càrrec. El primer pas el va fer Guifré el Pelós, que era comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya i que va deixar en herència els seus territoris als seus descendents.
Amb aquest fet, í per primer cop, els comtes no van ser nomenats pel rei franc. Aíxí es va iniciar la dïnastia que des d'aleshores va governar el comtat de Barcelona.
Els comtats es fan independents
Els musulmans d'AI-Andalus solien organitzar expedicions militars contra els comtats catalans Sovint, eren ràtzies que saquejaven les ciutats per prendre'n tresors i botins.
L'any 985, Almansor va saquejar i destruir Barcelona. Per defensar-se d'aquesta agressió, el comte Borrel II va demanar ajut al seu senyor, el monarca franc. Aquest, però, no disposava de mitjans i li va negar
Aleshores Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei franc i se'n considerà independent (988). Des de llavors els comtes van actuar com a sobirans del seu territori.
4.2.3. LA INDEPENDÈNCIA DELS COMTATS CATALANS
Cap al segle X els comtes i els abats dels grans monestirs (Cuixà, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses) van voler repoblar les planes dels seus territoris (el Bages, l'Osona i el Berguedà) que, a conseqüència de les guerres, havien quedat gairebé deshabitats.
Per fer-ho, van estimular els pagesos de les muntanyes a traslladar-se a les planes i a prendre possessió de les terres per conrear-les. Aquests pagesos van esdevenir propietaris Iliures de les petites parcel·les de terra on van instal-lar-se (alous).
Aquesta ocupació de noves terres es va estendre també cap al sud i va arribar fins al Penedés l'Anoia. A la fi del segle X, la frontera del comtat de Barcelona ja s'havia traslladat del riu Llobregat al riu Gaià.
Paral·lelament a la independència dels comtats catalans, els territoris occidentals de la Marca Hispànica també van constituir-se en regnes o comtats independents
Al segle IX, els comtats aragonesos d'Aragó, Sobrarb i Rthargorça també van aconseguir independitzar-se dels reis francs.
4.3. Feudalització i expansió dels Comtats Catalans
4.3.1. LA FEUDALITZACIÓ DE CATALUNYA
Des del seu origen, la Catalunya Vella fou un paÍs de pagesos lliures, que es trobaven sota l'autoritat directa dels comtes. Però això va canviar la primeria del segle XI, quan va tenir lloc un procés de feudalització de la societat.
La necessitat de protegir el territori de les incursions islàmiques i el desig d'apropiar-se de les rendes agràries va portar els nobles a voler imposar la seva autoritat per sobre de la dels comtes.
Per aconseguir-ho, van iniciar un procés violent d'apropiació dels castells, les terres i algunes funcions públiques (jutjar, crear impostos, mantenir un exércit...).
Aquesta"revolució feudal" va tenir dues grans conseqüències:
-
L'afebliment del poder comtal, perquè els nobles, que havien estat nomenats per cobrar impostos i impartir justícia, es van apropiar de les terres dels pagesos, van convertir el càrrec en hereditari ï es van proclamar barons.
-
La generalització de la servitud dels pagesos, que van haver d'encomanar-se als nobles, Iliurar-los les seves terres (alous) i esdevenir-ne en serfs.
4.3. 2. EL RESTABLIMENT DE L'AUTORITAT COMTAL.
Aquestes revoltes nobilíares van ser molts freqüents fins l'any 1070,
quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I va restablir l'autoritat comtal sobre els barons i va establir l'hegemonia del comtat de Barcelona sobre els altres comtats.
En primer lloc, els barons es van reconèixer vassalls seus i en contrapartida el comte va acceptar ia transmissió per herència del seus càrrecs i el sotmetiment de la pagesia.
Seguidament, els altres comtes catalans (Rosselló, Empúries, Girona, Cerdanya, Urgell i Pallars) es van anar declarant vassalls seus, D'aquesta manera la casa comtal de Barcelona va esdevenir cap del sistema feudal català i l'origen de la futura dinastia comtal catalana,
Els costums i les normatíves d'aquesta societat feudal establerta apartir del vassallatge van quedar regulats en els Usatges de Barcelona compilació de lleis, realitzada al segle Xll, que és un dels primers codis feudals europeus.
4.3.3. L'EXPANSIÓ MILITAR DELS COMTATS
Amb la desmembració del califat de Còrdova, l'any 1035, va començar a desaparèixer Ia inferioritat militar dels comtats catalans davant el poder andalusí.
EI cobrament de paries
En lloc del poderós califat, els comtes catalans tenien a ponent el regne taifa de Lleida al sud el de Tortosa.
Els comtes amb terres frontereres van exigir als reis islàmics el pagament de tributs (paries) a canvi de mantenir la pau.
4.4. La formació de la Corona d'Aragó
4. 4.1. LA UNIÓ MATRIMONIAL
Després de fa mort d'Alfons I el Bataller, els regnes d'Aragó i
Navarra es van separar i el regne d`Aragó va quedar en mans
del rei Ramir II. Aquest va tenir com a única descendència una filla, Peronella.
Ramir II va concertar el casament de la seva filla, que encara
tenia només un any d'edat, amb el Comte de Barcelona Ramon
8erenguer IV, que ja en tenia vint (Negociacions de Barbastre
1137). El matrimoni es va celebrar el 1150, quan la reina tenia catorze anys.
Per aquell mateix contracte Ramon Berenguer va ser reconegut com a príncep d'Aragó i es va assegurar la fidelitat dels nobles aragonesos.
4.4.2. L'INICI DE LA DINASTIA CATALANOARAGONESA
La unió de Catalunya i Aragó va donar origen a un nou regne, Ia Corona d'Aragó, i a una nova dinastia reial, que la va governar fins al començament del segle XV. Amb aquesta unió dinàstica, els dos territoris es van unir sota un mateix rei, perà van poder preservar la diferenciació territorial, les Ileis, les institudons ï també la llengua. Alfons II d'Aragó, fill de Ramon Berenguer IV i de Peronella, va ser el primer monarca de la Corona d'Aragó. Aquest rei va governar amb els títols de comte de Barcelona i rei d'Aragó. A Catalunya es coneix com a Alfons I eI Cast.
4.5.Els repoblaments i les activitats econòmiques
4.5.1. EL REPOBLAMENT DE LA CATALUNYA NOVA
Aquest repoblament es va dur a terme segle XlIl es va fer de manera força diferent al repoblarnent amb pagesos lliures que s'havia fet al nord de Catalunya.
EI repoblament nobiliari de les terres
Els reis van atorgar la majoria de les terres conquerides als nobles i als ordes militars que havien participat en la conquesta. També van fer lliurament de terres als ordes religiosos, com el dels cistercencs, per tal que hi fundessin monestirs.
Els pagesos que van repoblar les terres ho van fer sota la protecció d'un senyor, que els atorgava el dret a conrear la terra a canvi de la servitud.
Molts d'aquests serfs van quedar adscrits a la terra i se'ls coneix amb el nom de pagesos de remença, perquè havien de pagar un rescat (remença) si volien abandonar la terra. Aquests serfs també es van veure sotmesos a drets abusius (els anomenats mals usos) per part dels senyors.
Les cartes de poblament de les ciutats
Per atreure nous pobladors, els comtes van atorgar cartes de poblament a algunes ciutats, com ara Lleida i Tortosa. Aquests documents asseguraven als seus habitants que estarien lliures de determinades servituds senyorials. També es van crear ciutats noves, moltes de les quals adoptaren el nom de Vilanova.
4.5.2. LA PERMANÈNCIA DE MUSULMANS A CATALUNYA
Les terres de la Catalunya Nova, sobretot les del Baix Ebre i la plana de Lleida, estaven força poblades de sarraïns als quals s'havia oferit la possibilitat de quedar-s'hi. N'hi va haver molts que van fugir cap a Al-Andalus, peró d'altres van decidir quedar-ser se'ls va permetre seguir parlant la seva llengua, practicant la seva religió i seguint els seus costums. Als musulmans que es quedaren se'ls anomenà mudèjars o moriscs i la majoria treballaven al camp com a pagesos.
4.5.3. EL CREIXEMENT AGRíCOLA
A partir del segle Xl es va produir una certa millora de condicions de vida de la pobladó. La producció agríola va augmentar com a resultat dels progressos tecnics i de l'ampliació de les terres de conreu (artigatges).
Els productes agrícoles més importants eren els cereals (blat, ordi i sègol) i la vinya. Amb la repoblació de les terres del sud de Catalunya van adquirir importància els arbres fruiters i les oliveres. La millora agrícola va afavorir els inicis d'un comerç interior i la creació de mercats i fires, on anaven els pagesos per intercanviar els seus productes.
4.5.4. LES FERRERIES DELS PIRINEUS
A les terres pirinenques hi van proliferar les ferreries, dedicades a la fabricació d'eines i armes. S'hi treballava el ferro amb el mètode de forja conegut com a farga catalana, que es va anar perfeccionant amb el temps i va assolir una producció força elevada, Aquests obradors eren molt abundants als dos vessants del Pirineu oriental, sobretot a la vall Ferrera i la vall d'Àneu.
4.5.5. EL RENAIXEMENT URBÀ I COMERCIAL
La millora agrícola i l'augment del comerç van afavorir el renaixement de la vída urbana. L'establiment d'artesans i comerciants als antics nuclis urbans, com ara Barcelona, Vic, la Seu d'Urgell o Girona, va fer créixer les ciutats i va originar la formació de nous barris fora de les muralles (ravals). Catalunya, lloc de pas entre Al-Andalus i l'Europa feudal, es va convertir en un enclavament estratègic del comerç: pels Pirineus sortia l'or musulmà per pagar esclaus, pells í armes procedents d'Europa. Bona part d'aquesta activitat comercial tenia el centre a Barcelona, que va començar a establir relacions econòmiques amb altres ports de la Mediterrània.
4.6.El romànic a Catalunya
L’art romànic es va introduir al territori català durant els segles XI i XII i va tenir un gran desenvolupament.
Els nobles i els clergues van fer construir castells, esglésies i monestirs, com els de Sant Pere de Rodes, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses… També es van construir petites esglésies rurals, entre les que destaquen Sant Climent i Santa Maria de Taüll.
L’arquitectura té influència llombarda: ús de carreus quadrats, construcció de grans torres, absis esvelts i decoració amb petits arcs cecs.
L’escultura romànica estava supeditada a l’arquitectura. Destaca l’escultura exempta (portalades com la del monestir de Ripoll i capitells dels claustres, com els de Sant Cugat del Vallès) i l’escultura en fusta (majestats, marededéus amb l’infant i davallaments de la creu).
La pintura romànica fou molt important:
-
Les pintures murals se situaven sobretot als absis i als murs. S’hi representaven el Pantocràtor i escenes de les vides de Jesús i de la Mare de Déu. Excel·leixen les de Taüll i les del Mestre de Pedret.
-
També es feien pintures sobre taula com les que col·locaven als frontals d’altar.
- Marca Hispànica
- Catalunya Vella
- Catalunya Nova
- Sotmetre
- Submissió
- Aristocràcia
- Incursió
- Enclavament
- Ràtzies
- Dinastia
- Alou
- Hegemonia
- Usatges de Barcelona
- Capitular
- Remença
- Sarraïns
- Mudèjar
- Morisc
- Ferreria
- Farga catalana
- Ravals
- Supeditat
- Policromat
bottom of page