top of page

Unitat 8: La monarquia autoritària: RRCC

Introducció

La monarquia dels Reis  Catòlics, Isabel i Ferran, va ser l'origen de l'Estat modern als regnes hispànics. 
Amb la unió matrimonial d'aquests dos monarques es van unir sota una mateixa Corona els dos estats més grans de la Península Ibèrica: el de Castella i el d'Aragó. Però aquesta unió no va comportar la creació d'un Estat unitari perqùe es van mantenir vigents les lleis i les institucions de cada regne. 
Els reis es van preocupar d'ampliar els territoris i van conquerir el regne nassarita de Granada; també van incorporar les illes Canàries i el Regne de Navarra a la Corona de Castella. A  més, van dur a terme una política exterior encaminada a consolidar els seus dominis al Mediterrani i a obrir noves rutes a l'Atlàntic, que van culminar amb  l'arribada de Colom a Amèrica. 
També van voler reforçar el poder de la monarquia sobre els diversos grups socials. A la Corona de Castella Isabel hi va establir una monarquia autoiritària i a la Corona d'Aragó Ferran hi  va instituir el pactisme. 

8.1. Unió dinàstica i expansió territorial

8.1.1. LA UNIÓ DE CASTELLA I ARAGÓ
El 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran, fill I hereu de Joan Il, rei de la Corona d'Aragó, i la princesa Isabel, germana d'Enric IV, rei de Castella. A la mort del seu pare, el 1479, Ferran es va convertir en rei de la Corona d'Aragó.
Aquell mateix any Isabel es va imposar com a reina de Castella després d'una guerra civil per la successió al tron (1475-1479) que l'havia enfrontada amb la seva neboda Joana, anomenada La Beltraneja.
La unió d'Isabel i Ferran no va comportar la creació d'un regne únic, sinó que només va ser una unió di-nàstica. Per la Concòrdia de Segòvia (1475) es va acordar administrar d'una manera conjunta les dues corones, però cada regne mantenia les fronteres, la moneda, el sistema fiscal, les lleis i les institucions pròpies. A més, el regne no tenia cap capital estable la cort es desplaçava allà on eren els reis.
En les seves relacions amb altres estats, els Reis Ca-tòlics van actuar sempre conjuntament en nom dels dos regnes i van unir forces per constituir un exèrcit reial i dur a terme empreses militars comunes. 

8.1.2. L'EXPANSIÓ TERRITORIAL
Durant el seu regnat (1479-1516) els Reis Catòlics van intentar unir tots els territoris de la Península Ibèrica sota la seva corona per mitjà d'una política d'expan-sió territorial:
• Després d'una guerra que es va allargar durant deu anys (1482-1492) van conquerir el regne nassarita de Granada, últim reducte musulmà a la Península. El predomini militar dels Reis Catòlics i les desavi-nences internes al regne de Granada van facilitar el triomf de les tropes conqueridores. Després d'un setge de més de nou mesos, Boabdil, el darrer monarca nassarita, es va rendir i els va lliurar la ciutat.
• Els Reis Catòlics van dur a terme una política d'en-llaços matrimonials amb Portugal: dues filles seves, Isabel i Maria, es van casar amb monarques portu-guesos. Aquests enllaços van donar fruit anys més tard, en que Felip II va heretar el regne de Portugal el va incorporar a la Corona. 
• EI regne de Navarra, que s'havia aliat amb França va ser envaït per un exèrcit castellà sota comandament del rei Ferran, que reclamava drets de successió. El 1515 Navarra va ser incorporada a Castella però va conservar les lleis i les institucions.
​
8.1.3. L.A POLÍTICA EXTERIOR
La Corona d'Aragó va continuar la seva política tradicional d'intervenció al Mediterrani.
- EI 1493, pel Tractat de Barcelona, va recuperar els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, cedits a França arran de la guerra civil catalana (1462-1472).
A partir del 1504, i després de diverses guerres amb França, un exèrcit comandat per Gonzalo Fernández de Córdoba va conquerir el regne de Nàpols, que havia estat ocupat pels francesos. A més, per aturar els barbarescos del nord d'Àfrica, que practicaven Ia pirateria al Mediterrani, van conquerir Melilla (1497), Orà i Bugia (1509).
Castella va consolidar l'expansió cap a l'Atlàntic, amb la sobirania sobre les illes Canàries, que havien estat conquerídes entre el 1478 i el 1496.
Però l'impuls definitiu per a l'expansió de Castella va ser el suport que Ia reina Isabel va oferir al projecte de Cristòfor Colom, que va permetre arribar a un continent desconegut, Amèrica, el 1492.
​
8.1.4. LA UNIFORMITAT RELIGIOSA
La imposició del catolicisme com a element unifor-mitzador dels regnes es va convertir en un objectiu prioritari dels nous monarques. Per controlar aquest predomini i perseguir els heretges, el 1478 es va insti-tuir el Tribunal de la inquisició, única institució que te-nia jurisdicció sobre els territoris de Castella i d'Aragó.
D'una banda, es va instar els jueus a convertir-se, i els qui no ho van fer van ser perseguits i, finalment, el 1492 van ser expulsats. Els qui s'havien convertit al cristianisme van rebre el nom de conversos.
D'altra banda, tot i que després de la conquesta de Granada es va garantir als musulmans que podrien mantenir la seva religió i els seus costums, a partir del 1499 el cardenal Cisneros va posar fi a la tolerància va impulsar els bateigs obligatoris.
L'any 1502, i després d'una sèrie de revoltes  inicia-des a El Albaicín de Granada, es va obligar tots els mudejars de Castella, i després els de València i d'Aragó, a convertir-se o a marxar. N'hi va haver molts que van optar per convertir-se i van ser anomenats moriscos (musulmans batejats). 
La inquisició va sotmetre a una vigilància estricta els judeoconversos i els moriscos. Si eren considerats sospitosos d'heretgia, eren jutjats públicament (acte de fe) i, si eren condemnats, podien ser cremats a la foguera. 
​

A més de la política matrimonial amb Portugal, els Reis Catòlics van utilitzar aquest tipus d'aliances per aconseguir una posició de predomini a Europa i França, el seu adversari polític principal. D'aquesta manera van casar tres fills seus, Caterina, Joana i Joan, amb prínceps anglesos i austríacs:

• El matrimoni de la princesa Caterina amb el rei Enric d'Anglaterra tenia com a finalitat neutralitzar França. També van planificar una aliança amb Maximilià

d'Habsburg, emperador d'Austria, amb un doble matrimoni: Joana arnb Felip el Bell i Joan amb Margarida. Del primer matrimoni en va neixer el futur emperador Carles V, 
Felip el Bell i joana, filla dels Reis Católics. Miniatura del segle XVI, 

Ho sabies?

Als nostres dominis hi ha uns quants mals cristians que han judaitzat i han comès apostasia contra la Santa Fe Catòlica, [...] Per tant, l'any 1480 vam ordenar que els jueus estiguessin separats a les ciutats [...] i que els fossin adjudicats sectors separats, esperant que amb aquesta separació la situació existent es resoldria i nosaltres vam ordenar que srestablís la Inquisició. 

 [...] Manem, també, que els jueus i les jueves de qual-sevol edat que resideixin als nostres dominis se'n vagin [...J el dia deu de juliol i que no gosin tornar a les nostres terres.

 

Edicte d'expulsió dels jueus, 1 de març del 1492.

L'EXPULSIÓ DELS JUEUS

8. 2. La política de redreç de Ferran II a la Corona d'Aragó

Els Reis Catòlics es van proposar imposar l'autoritat del rei a tots els territoris de la Corona i van dictar una sèrie de reformes amb Ia finalitat d'extendre el seu poder sobre la noblesa i el clero (monarquia autoritària). Però els mecanismes, les lleis per fer-ho i els resultats van ser diferents a cada regne. 
8.2.1. LES REFORMES DE FERRAN II
Ferran II no va imposar l'autoritat règia als seus regnes (Aragó,  Catalunya i València) d'una manera tan contundent com Isabel a Castella. Va respectar el principi de monarquia pactista i confederal i va mantenir vigents les institucions i les lleis medievals (corts i Generalitat).
Així, amb la promulgació de la Constitució de l'Observança (1481), s'obligava totes les autoritats a jurar fidelitat a les lleis catalanes. 
Per solucionar els conflictes entre l'autoritat reial i els grups privilegiats del Principat (noblesa i gran burguesia), que havien estat la causa de la guerra civil durant el regnat del seu pare, Ferran II va introduir algunes reformes en el funcionament de les institucions. 
Per tal de limitar el poder dels privilegiats, el 1493 va introduir el mètode de la insaculació (sorteig), per elegir els càrrecs al govern de la Generalitat i el Consell de Cent de Barcelona. El nou sistema establia una representació proporcional a la importància de cada estament.
D'aquesta manera va dísminuir la influència de l'oligarquia urbana, i es va permetre l'entrada a la petita burgesia a les institucions de les ciutats i del Principat. 
8.2.2. LES NOVES INSTITUCIONS
Ferran II també va introduir una sèrie de modificacions per vincular la Corona d'Aragó a la nova monarquia hispànica i per reduir el poder dels grups privilegiats de Catalunya que se li havien oposat a la guerra civil.
EI poder de la monarquia a la Corona d'Aragó s'exercia per mitjà de dos organismes, que feien d'intermediaris entre el rei i les institucions tradicionals de la corona catalanoaragonesa: el Consell d'Aragó i el virrei o lloctinent.
El virrei era el representant del rei a cadascun dels territoris de Ia Corona d'Aragó. Dirigia l'administració reial al Principat i també l'exèrcit i exercia de capità general de Catalunya.
EI Consell d'Aragó, creat el 1494, estava integrat per diversos càrrecs (president, regents...), nomenats pel rei, que corresponien a persones dels diferents territoris de Ia corona catalanoaragonesa. Tenia la seu a Castella i assessorava el rei en qüestions de govern.
​
8.2.3. LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA
La crisi de la Baixa Edat Mitjana, i especialment la guerra civil de Catalunya, havia delmat la població de la Corona d'Aragó i n'havia afeblit l'economia. El rei Ferran va dictar una sèrie de mesures per revitalitzar l'economia. 
D'una banda, Ferran va resoldre el conflicte dels pagesos de remença amb la Sentència Arbitral de Guadalupe (1496), que reduïa atribucions a la noblesa territorial, encara que respectava el seu dret sobre les terres. D'aquesta manera es van abolir alguns drets feudals a Catalunya, els anomentas "mals usos", que obligaven els remences a pagar  molts tributs, els limitaven la llibertat personal i permetien maltractar els serfs. 
D'un altra banda, aquesta sentència va estabalir un nou tipus de contracte (emfiteusi), que garantia als pagesos la tinença de la terra durant molt anys, mentre paguessin els censos al senyor. A més, els permetia transmetre-la en herència als seus descendents. 
Finalment. per estimular i protegir el comerç i les manufactures es van promulgar noves lleis proteccionistes com la imposició d'aranzels a la importació de teixits de llana. Així, Catalunya va anar recuperant lentament l'activitat artesana. 
Aquestes mesures també van impulsar el creixement de la burgesia urbana, dedicada a les activitats manufactureres (draperia) i mercantils. 
 
 
8.3.1 . LA CONSOLIDACIÓ DEL PODER REIAL
Quan Isabel va pujar al tron després de la guerra  civil a Castella hi imperava el desordre: al camp hi proliferaven els bandits; a les ciutats hi havia lluites pel poder municipal i les guerres privades entre faccions nobiliàries eren freqüents.
Per imposar l'ordre i la seguretat Isabel de Castella va reduir el poder de la noblesa i de l'Església. Va convocar corts en molt poques ocasions (1476 i 1480) i va introduïr una sèrie de reformes per reforçar l'autoritat reial: 
• Creació de la Santa Hermandad (1476), un cos armat encarregat de perseguir malfactors i criminals, i d'un exèrcit professional i permanent, controlat per !a monarquia, en substitució de l'exèrcit feudal, reclutat per la noblesa.
• Instauració de Consells, formats per juristes i pa-gats pel rei per disminuir la influència dels nobles com a assessors reials.
• Creació de la Reial Audiència per controlar la justícia i fer-la més eficaç. Els mateixos monarques presidien en ocasions aquest tribunal.
• Reforç del sistema de recaptació d'impostos i institució de la Contaduría Real de Hacienda per finançar les noves institucions.
• Nomenament de corregidors, funcionaris reials que presidien l'ajuntament i que exercien funcions de govern.
 
8.3.2 UNA ECONOMIA RAMADERA
Durant el regnat dels RRCC l'economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia i el comerç de de la llana. 
La monarquia va exercir un suport ferm a la Mesta, que li permetia recaptar quantitats enormes de diners com a drets reials sobre l'explotació de la llana. Per tal de regular-ne l'exportació de la llana. Per tal de regular-ne l'exportació i també la importació de teixits, el 1494 es va crear, seguint el model dels consolats de la Corona d'Aragó, el Consolat de Burgos. 
El predomini ramader va comportar un abandonament de l'agricultura per poder destinar més terra a pastures. Això va provocar mancances greus d'aliments, com ara blat, i se'n van haver d'importar. 
A més, l'exportació massiva de llana va impedir millorar la indústria tèxtil, malgrat els intents reials per limitar la importació de teixits estrangers. 
L'economia castellana va rebre un gran impuls a partir de la conquesta dels territoris d'Amèrica. L'or i la plata que arribaven d'aquest continent i l'increment de les relacions comercials van estimular la prosperitat econòmica i van convertir Castella en el regne amb més pes de la corona hispànica. 
​
8.3.3. EL PODER DE LA NOBLESA
Tot i que la monarquia va limitar el poder polític de la noblesa, recuperant senyories i privilegis que els havien usurpat en segles anteriors, el seu poder econòmic i la seva influència social van restar inta tes. El predomini social de les famílies de l'alta noblesa es va veure reforçat amb la proclamació de les lleis de Toro (1505), que van consolidar la institució del mayorazgo. 
Aquesta institució prohibida vendre el patrimoni familiar obligava a traspassar-lo en herència al primogènit. Així es garantia que les propietats nobilàries no es repartien, sino que només es podien augmentar. 
​
​
 

El nostre temps ens ofereix un exemple admirable [príncep] en Ferran II, rei  d' Aragó i, actualment, monarca d'Espanya.

Quan va començar a regnar va assetjar el regne de Granada, í aquesta empresa va servir com a punt de partida de Ia seva grandesa [...] perquè el seu interès principal havia estat tenir ocupat en aquella guerra l'ànim dels nobles de Castella.

Fent que hi pensessin

constantment, els dis-

treia de cavil·lar i ma-

quinar amb aquest

estratagema guanya-

va damunt d'ells, sen-

se que se n'adonessin,

molt de domini i n'a-

conseguia alhora la 

més gran estimació.

 

Maquiavel: FI príncep, 1513.

Ferran, el Catòlic

Sistema per fomentar la proporcionalitats dels grups socials i acabar amb l'oligarquia urbana. 

8. 3. La monarquia autoritària a la Corona de Castella 

Isabel I de Castella (1451-1504) no només va governar el seu regne, sinó que es va preocupar per la cultura. Es va envoltar a la cort de dones humanistes com ara Beatriz Galindo (la "Latina"), Beatriz de Boadilla o Luisa Medrano.

Isabel va morir jove i al seu testament va nomenar hereva la seva filla Joana, casada amb Felip d'Habsburg. Però Joana, trastornada per la mort del seu espòs l'any 1506, va ser incapacitada per el govern del seu pare, Ferran el Catòlic, que es va convertir en regent de Castella fins a la seva mort, l'any 1516.

 

 

Ho sabies?

Guió d'examen
       1.- La Unió de Castella i Aragó
  • Ferran i Isabel es casen el 1469.
  • Esdevenen monarques el  1479.
  • La seva unió va ser una UNIÓ DINÀSITCA, és a dir, era una matrimoni personal. ES va acordar administrar de manera conjunta però cada regne mantenia les fronteres, la moneda, el sistema fiscal, les lleis i les institucions.
    2.- Política Interna.
  • La política interna d'un país és aquella que fa referència a la gestió del territori.
  • Els RRCC van ser dos grans estrategues i van voler controlar el territori de la Península Ibèrica.
    • Regne de Granada - El 1492 van expulsar els musulmans i van conquerir el Regne de Granada.
    • Portugal - Van acordar aliances matrimonials amb les seves dues filles.
    • Regne de Navarra - Ferran II va aconseguir annexionar El Regne de Navarra al Regne de Castella.
       3.- Política externa.
  • La política externa d'una país és aquella que fa referència a les relacions d'un país amb altres països.
  • La Corona d'Aragó es va centrar en intervenir en el Mediterrani amb l'objectiu de dominar les mercaderies i el transport.
    • (1463-1472) - Recupera els comtats de Rosselló i Cerdanya.
    • 1505 - El Regne de Nàpols.
    • (1497 - 1509) - Nord d'Àfrica.
  • La Corona de Castella es va centrar en l'Atlàntic.
    • (1478 - 1496) - Illes Canàries
    • 1492 - Amèrica
       4.- La Uniformitat religosa.
  • El 1478, els RRCC, va instituir el Tribunal de la Inquisició que tenia la missió d'expandir el catolicisme i controlar els heretges.
  • El 1492 es va expulsar els musulmans  amb la possibilitat de poder-se convertir al catolicisme i reberien el nom de moriscos.
  • El 1492 es va expulsar els jueus amb la possibilitat de poser-se convertir al catolicisme i reberien el no de jueus.
       5.- FERRAN
  • Sistema polític - A classe hem treballat que durant els primers segles de l’Edat Mitjana el monarca anava acompanyat de la Cúria i de la Cort que l’aconsellaven en la presa de decisions. El segle XII, amb el ressorgiment de les ciutats i l’increment de la població, les ciutats necessiten renovar les institucions. La Cort i la Cúria es transformen en Les Corts o Parlament on l’Alta Noblesa, l’Alt Clergat i la Burgesia col·laboren en la presa de decisions per reformar la ciutat.
    - Ferran II es va caracteritzar per respectar el pactisme i va respectar les institucions i lleis medievals com corts i Generalitat.
    - Introdueix una reforma per aconseguir un sistema més propocional a les Corts i aconseguir acabar amb la oligarquia urbana.
  • Les noves institucions - Ferran II, com a gran estratega, no podia controlar tot el territori que regia i decideix introduir unes noves institucions:
    • Virrei - Representant del monarca en cadascun dels territoris.
    • Consell d'Aragó - Organisme integrat per membres escollits pel monarca i que tenien la seu a la Corona de Castella i que tenia la funció d'establir relacions i comunicar-ho a Ferran II.
  • La recuperació econòmica - Quan Ferran II arriba al poder es troba un territori molt afectat en població i en economia. Per promoure l'economia aboleix el que es coneixia com "mal usos": obligava els remences a pagar tributs, limitaven la llibertat personal i permetien malatractar els serfs.
    També ofereix les terres als pagesos a canvi de pagar els tributs als senyors.
       6.- ISABEL
  • Isabel va destarcar per ser molt més autoritària que en Ferran II.
  • Quan va pujar al poder va trobar que a Castella imperava el desordre:
    • Proliferaven els bandits.
    • LLuiter per poder municipal.
    • Guerres privades entre nobles.
  • Isabel va voler imposar l'ordre i va reduir el poder a la noblesa i a l'Església. Va introduir noves institucoins per reforçar l'autoritat reial:
    • La Santa Hermandad - Exèrcit professional i permanent controlat per la monarquia en substitució de l'exèrcit feudal que controlava la noblesa.
    • Consells - Juristes pagats per la monarquia que feien d'assessors.
    • Reial Audiència - Per controlar a l'Audiència.
    • Contaduria Real de Hacienda - Recaptació d'impostos per finançar institucions.
    • Corregidors - Funcionaris reals que presidien els ajuntaments.
  • Una economia RAMADERA
    • La Corona de Castella va donar molt suport al sector de la Ramderia deixant de banda el sector de l'agricultura. Això va provocar mancances greus d'aliments, com ara el blat i es van haver d'exportar.
    • L'economia de Castella va rebre un fort impuls amb el descobriment d'Amèrica. L'or i la plata van incrementar les relacions comercials.
  • El poder de la NOBLESA
    • Tot i que la monarquia va limitar el poder polític de la noblesa, recuperant senyories i privilegis que els havien usurpat, el poder de la noblesa es va veure reforçat amb la institució del mayorazgo. Aquesta institució prohibia vendre el patrimoni familiar i obligava a traspassor-lo en herència al primogèni. Així es garantia que les propietats nobiliàries no es repartien, sino que només es podien augmentar.
​
​
​
  • Facebook App Icon
  • Twitter App Icon
  • Google+ App Icon
bottom of page