top of page
SOCIALS I RELI
UNITAT 7: EL NAIXEMENT DEL MÓN MODERN
L'expansió econòmica dels segles XV i XVI va anar acompanayada del sortgiment d'una nova manera d'entendre el món: l'Humanisme. Els humanistes reivindicaven l'herència de l'Antiguitat grecoromana i van situar l'ésser humà en el centre de totes les seves reflexions.
Un esperit crític renovat va impregnar el món de les creences: es va escampar una religiositat més personal i es criticaven la corrupció i els abusos de l'Església. Això va originar la Reforma, un moviment religiós que va dividir Europa entre luterans i catòlics.
Els artistes es van entusiasmar amb el món antic i van abandonar l'estil gòtic per buscar uns nous models basats en el classicisme i en la mitologia grecoromana. La paraula Reinaxement va ser creada precisament per fer evident l'inici d'un temps nou.
- Humanisme
- Reforma
- Luteranisme
- Anglicanisme
- Catolicisme
- Lletra de canvi
- Burocràcia
- Capitalisme
- Monarquia autoritària
- Diplomàcia
- Exalçar
- Manuscrit
- Empirisme
- Mecenes
- Erudit
- Llengües vernacles
7.1. La recuperació del segle XV
A la segona meitat del segle XVI Europa va superar la greu crisi del final de l'Edat Mitjana hi va començar una fase de creixement econòmic, d'enriquiment de la burgesia i d'enfortiment de la monarquia.
7.1 .1 . CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I AGRÍCOLA
La desaparició de les grans epidèmies i l'augment de la natalitat van permetre un lent increment de la població. Al final del segle XV a Europa hi havia uns setenta milions d'habitants, una xifra que situava el volum de població en els nivells anteriors a l'epidèmia de la Pesta Negra.
Paral·lelament, a les ciutats la població va augmentar. Venècia, Florència, París, Londres, Nuremberg i altres ciutats passaven de 50.000 habitants. Per abastar tota aquesta població urbana es va desenvolupar l'agricultura i, especialment, el comerç.
L'augment de la demanda va fer que moltes terres abandonades tornessin a ser conreades i se n'hi van incorporar de noves. A poc a poc l'agricultura va començar a generar excedents, que eren comercialitzats. Tanmateix, la concentració de la propietat es va mantenir en mans dels grups privilegiats (noblesa i clero) i les millores dels sistemas de conreu van ser escasses. A molts països la servitud va anar desapareixent, però hi van continuar vigents els impostos senyorials que la pagesia havia de pagar.
7.1.2. EL DESENVOLUPAMENT COMERCIAL
Les necessitats d'una població en augment van estimular l'activitat comercial. El comerç terrestre es va revitalitzar i pels camins d'Europa hi circulaven la seda italiana, la llana de Castella, els draps dels Països Baixos i d'Anglaterra, els metalls alemanys els vins francesos.
Les rutes marítimes del Mediterrani, del Bàltic i del mar del Nord van reprendre l'activitat comercial. A través del Mediterrani arribaven a Europa les espècies d'Orient, tan necessàries per conservar els aliments: canyella, nou moscada, pebre, etc.
Aquesta expansió del comerç va tenir com a conseqüència l'augment de la producció artesana, el desenvolupament de les manufactures i el creixement de les ciutats que tenien un port marítim o fluvial important.
Miniatura del segle XVI en què es pot veure com emmagatzemen la collita de blat. Els vestits sumptuosos i l'abundància de gra reflecteixen la millora de l'agricultura a partir del segle XV.
7.1.3. L'ESPLENDOR DE LA BANCA
Els mercaders necessitaven capital per finançar els grans viatges i les mercaderies que volien vendre i comprar. Per això la banca va adquirir molta importància com a prestamista de capitals.
Per poder facilitar els intercanvis i els pagaments es van crear les lletres de canvi. Alhora, la necessitat de disposar de moneda va estimular l'explotació de les mines de plata a l'Europa central.
L'augment dels intercanvis va provocar una pujada dels tipus d'interès, cosa que va fer que s'enríquissin els canviadors, els prestamistas i els banquers, que es van convertir en el grup social més influent de les ciutats.
7.1.4. L'ASCENS DE LA BURGESIA
El creixement del comerç, de les activitats manufactureres i de la banca va originar grans beneficis a la burgesia.
El seu poder econòmic no es basava en la propietat de terres, com en el cas de la noblesa, sinó en la possessió de capital, que invertia en activitats productives (viatges comercials, manufactures) que li donaven beneficis. D'aquesta manera van començar a sorgir les primeres empreses capitalistas i es van establir les bases del capitalisme comercial.
Algunes famílies de comerciants i de banquers, com els Mèdici a Florència i el Fugger a Alemanya, van acumular enormes fortunes, cosa que els va permetre tenir una gran influència política.
7.1.5. LENFORTIMENT DE LA MONARQUIA
Durant el segle XV els reis van consolidar un nou model d'organització del poder: la monarquia autoritària. Amb aquesta finalitat van impulsar reformes que enfortien la seva autoritat. Els monarques van crear exèrcits permanents, van instaurar una burocràcia i una hisenda per controlar els ingressos i les despeses i van crear una diplomàcia per establir relacions amb estats aliats. Van ser monarquies autoritàries la dels Reis Catòlics a Castella, la de Lluís Xl a França i la d'Enric VIII a Anglaterra.
La lletra de canvi era un document que facilitava els pagaments en les transaccions comercials. Un comerciant lliurava una quantitat de diners a un banquer que tenia delegacions en altres països i aquest li expedia una lletra de canvi que li garantia els diners. D'aquesta manera el comerciant podia fer els pagament a qualsevol altre lloc ssense haver de transportar els diners, que en aquell temps només existien en forma de moneda.
Els prestadors deixaven
capital als comerciants
perquè poguessin em-
prendre les expedicions,
que sovint requerien in-
versions considerables.
Després del viatge, el
comerciant, gràcies als
guanys obtinguts, torna-
va el capital més el be-
nefici que havia cordat
amb el prestador (interés).
Els canviadors facilitaven
el canvi de monedes de
diversos països i cobraven una comissió que
aplicaven sobre l'import del canvi.
HO SABIES!
Anònim, segle XV
Enric VIII, Hans Holbeln - 1540
Lluís XI, El Greco
7.2. L'Humanisme
7.2 .1 . UNA NOVA MANERA DE PENSAR
Durant el segle XV es va forjar a Itàlia un moviment de renovació cultural que es va escampar per Europa a la primeria del segle XVI. La mentalitat medieval, que situava Déu al centre del món, va deixar pas a una nova manera de pensar que posava l'home com a centre del món. Per aíxò es va anomenar Humanisme.
Els literats i els artistes van començar a interessar-se pels autors i per les obres dels clàssics grecollatins, cosa que va donar origen a un renaixement de la cultura de l'Antiguitat. Per això es qualifica de Renaixement l'expansió cultural i artística del segle XVI.
Aquestes són les característiques principals de l'Humanisme:
• Rebutja la mentalitat medieval, centrada en la idea de Déu, exalça l'ésser humà i el considera com l'únic ésser dotat de raó i de llibertat.
• S'inspira en la cultura grecollatina. L'interès per la llengua grega va permetre traduir els grans autors clàssics, sobretot Plató i Aristòtil.
• S'interessa per la ciència i pel progrés tècnic, cosa que va comportar la difusió d'un nou esperit científic, basat en l'observació i l'experimentació.
• Utilitza les llengües vernacles (francès, italià, català, castellà,..) com a vehicle de transmissió cultural en substitutició del Ilatí i del grec. Un pas important en aquest sentit va ser la traducció de la Bíblia a les llengües vulgars.
Molts humanistes van intentar unir l'herència de la cultura clàssica, l'interés científic i els valors cristians (estudi de la Bíblia i dels problemes religiosos). El representant més destacat d'aquest Humanisme cristià fou Erasme de Rotterdam.
7.2.2. L'EXPANSIÓ DE L'HUMANISME
La difusió d'aquesta nova manera de pensar va ser impulsada gràcies a la invenció de la impremta, que va facilitar la impressió de grans tiratges de llibres i l'augment del nombre de lectors. Al començament, com que el cost era molt elevat, només hi havia impremtes a les ciutats importants, però ben aviat es va anar estenent per tot Europa i durant el segle XVI s'hi van publicar uns 200000 títols.
Les acadèmies van ser les grans impulsores del pensament humanista i van centrar els estudis en la llengua, la literatura i la filosofia. En formaven part gent erudita que, gràcies a la protecció econòmica d'un mecenes, es dedicava a traduir manuscrits antics i a intercanviar coneixements i idees.
Les universitats, com les de Bolonya, Pàdua, Florencia, Lovaina i Alcalà de Henares, van tenir un paper important en formació i la transmissió de nous coneixements.
L'enriquiment de la burgeisa va afavorir que moltes famílies de comerciants i de banquers s'interessessin per la cultura i per l'art i es convertissin en importants col·leccionistes d'obres d'art i en protectors d'artistes.
Sovint aquests mecenes acollien artistes i pensadors al seu palau i els donaven suport econòmic. La tasca que van fer va contribuir en bona mesura a difondre l'Humanisme i el nou art del Renaixment.
La família Mèdici de Florència
va ser mecenes de grans ar-
tistes, com Donatello, Fra
Angelico, Leonardo
da Vinci i Miquel
Àngel.
És la possessió de la raó que fa l'home. Si els arbres i les bèsties salvatges creixen, els homes, creieu-me, es modelen. Els hornes que antigament vivien en boscos, guiats simples necessitats i desigs naturals [...], eren bèsties salvatges més que no pas homes. Perquè la raó, una característíca d'humanitat, no fa cap falta allà on tot ho domina l'instint. [...]
La naturalesa, donant-vos un fill, us ofereix una criatura ruda que vosaltres heu de modelar
perquè esdevingui un home de debò,Si aquest modelatge no es fa amb cura, continuareu tenint un animal; si, al contrari, es fa de manera seriosa i assenyada, tindreu allò que pot resultar un ésser semblant a Déu.
Erasme de Rotterdam
Sobre l'ensenyament [...] dels infants, 1529.
• Qui va ser Erasme de Rotterdam?
• Què defensa en aquest fragment de la seva obra?
Lorenzo de Mèdici dalt de cavall .
Pintura del Palau de Mèdici, a Florència, segle XV.
HUMANISME I RAÓ
HO SABIES!
7.3. La Reforma Religiosa
7.3.1. Les causes de la Reforma
Cap al final de l'Edat Mitjana hi havia un cert malestar en amplis sectors de la societat pel rumb que havia pres l'Església.
Entre els motius de descontentament cal esmentar el luxe exagerat amb que s'envoltava l'alta jerarquia eclesiàstica, l'escassa cultura i el relaxament dels costums del clero, la compra-venda de càrrecs eclesiàstics per aconseguir beneficis econòmics i no com a fruit d'una vocació religiosa, i la venda de butlles i d'indulgències com a mitjà per obtenir el perdó dels pecats.
Alguns humanistes, com Erasme de Rotterdam, van criticar la generalització de totes aquestes pràctiques abusives i defensaven una religiositat més íntima basada en la lectura de la La Bíblia. La venda de més indulgències que va fer el papa Lleó X per poder sufragar la construcció de la basílica de Sant Pere del Vatícà va desencadenar l'enfrontament a partir del 1515.
7.3.2. La ruptura de Martí Luter
Martí Luter va ser un sacerdot alemany de l'orde dels agustins que en un viatge que va fer a Roma l'any 1510 va poder observar la decadència moral en que vivia l'Església.
A partir d'aleshores va començar a criticar aquella situació va elaborar una nova doctrina. L'any 1517 va publicar les 95 tesis contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica: hi negava el valor de les indulgències i ei poder de l'Església per atorgar-les i hi proposava una religiositat nova.
La Reforma que proposava Luter es fonamentava en tres principis bàsics: la salvació per la fe i no per les bones obres, el sacerdoci universal i l'autoritat de la Bíblia. Com a conseqüencia, cada creient es converteix en sacerdot d'ell mateix i interpreta la Bíblia lliurement segons la consciència pròpia sense haver de sotmetre's a la inter-pretació oficial de l'Església.
La doctrina de Luter nega la sobirania del papa i de la jerarquia eclesiàstica, elimina els ordes religiosos i prohibeix el culte a les imatges i només conserva dos sagraments: el baptisme i l'eucaristia (comunió).
Luter va rebre el suport dels prínceps i dels nobles alemanys, que volien fer-le amb les propietats de reforçar la seva autoritat davant l'emperador Carles V i davant el papa.
El mot protestant es va crear com un malnom per anomenar els prínceps i els representants de les ciutats alemanyes, que a la Dieta (assemblea) de Spira, el 1529, van protestar contra l'Edicte de Worms.
Aquest edicte de l'emperador Carles V condemnava Luter, prohibia les doctrines luteranes i autoritzava el clero romà a rebatre-les i a perseguir-les.
Els luterans van
rebutjar aquest
apel·latiu i van
autonomenar-se
"evangèlics" o
"reformats".
HO SABIES!
7.3. 3. El protestantisme a Europa
La doctrina de Martí Luter o luteranisme es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa. Paral·lelament, van anar sorgint més doctrines reformistas:
-
El calvinisme el va propagar per Suïssa Joan Calví. Tenia un caire més radical que el luteranisme i defensava la doctrina de la predestinació (Déu va escollír els seus fills abans de la creació del món). Segons aquesta doctrina, només algunes persones estan predestinades a assolir la salvació, mentre que totes les altres seran condemnades. També defensa que el treball dignifica l'ésser humà i que l'èxit en els negocis és un senyal que una persona està tocada per la gràcia divina, és a dir, predestinat. Aquestes doctrines es van escampar per França (hugonots) Anglaterra (puritans). A Escòcia John Knox va fundar l'Església presbiteriana, basada en la idea de la predestinació.
-
L'anglicanisme el va crear a Anglaterra el monarca Enric VIII perquè el papa Climent VII es va negar a concedir-li l'anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó. Davant aquesta negativa el monarca va proclainar l'Acta de Supremacia (1534), en queè declarà que se separava de Roma i es proclamava cap suprem de l'Església d'Anglaterra. Així, va sotmetre a l'Estat la jerarquia eclesiàstica, però va preservar molts dels dogmes catòlics i va conservar el culte,
Temple calvinista de Lió XVI.
7.4. La Contrareforma catòlica
La ràpida difusió de la Reforma luterana per Europa va convèncer les autoritats religioses de la necessitat d'aturar-ne l'expansió. Per aconseguir-ho es va proposar un doble camí: perseguir els protestants i dur a terme una reforma de l'Església.
7.4.1. LA LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS
El 1542, davant l'amenaça del protestantisme, el papa va crear la Congregació del Sant Ofici o inquisició romana, diferent de la inquisició medieval: era un tribunal eclesiàstic permanent encarregat de perseguir els qui es desviaven dels dogmes de l'Església i de castigar els delictes contra Ia fe.
Els sospitosos d'heretgia eren sotmesos a un judici, anomenat acte de fe. En aquesta cerimònia els condemnats havien d'abjurar públicament les seves creences i aleshores podien tornar al si de l'Església.
En alguns casos, els qui no es retractaven eren condemnats a la foguera. També es va crear la Congregació de l'Índex, que s'encarregava de publicar la llista dels llibres contraris a la doctrina catòlica que els catòlics tenien prohibit de llegir.
7.4.2. EL CONCILI DE TRENTO
La jerarquia eclesiàstica va impulsar a l'interior de l'Església un moviment de renovació conegut amb el nom de Contrareforma. Tenia com a objectiu corregir els errors propis i, sobretot, defensar els dogmes de la fe catòlica.
Amb aquesta finalitat el papa Pau III va convocar el Concili de Trento, les sessions del qual es van celebrar entre el 1545 i el 1563. Ni van asistir les altes jerarquies esclesiàstiques i alguns monarques, com l'emperador Carles V, que s'havia oposat al protestantisme perquè hi veia un perill per a la unitat de l'imperi.
El concili va confirmar els dogmes principals de la doctrina catòlica. Va proclamar que la fe era important, però que la salvació s'havia d'assolir també per mitjà de les bones obres. Va confirmar els set sagraments, el caracter sagrat de la missa i el culte a Ia Mare de Déu i als sants. La Vulgata, la traducció llatina de la Bíblia feta per sant Jeroni, va ser declarada l'única interpretació vàlida de les Sagrades Escriptures.
El concili va mostrar també una voluntat ferma de reformar l'administració i la disciplina eclesiàstiques. En aquesta direcció, es van adoptar un seguit de mesures: es va prohibir la venda d'indulgències, es van crear seminaris per garantir la forma clero, es va obligar els bisbes a residir a la seva diòcesi i els sacerdots a la seva parroquia; finalment, es va instar el clero a dur una vida exemplar i a respectar el celibat.
La necessitat d'instruir els infants en la doctrina correcta va comportar la publicació del catecisme, on hi ha recopilades les creences fonamentals de l'Església.
Guió d'examen
bottom of page