SOCIALS I RELI
UNITAT 10: Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte
A partir del IV mil·leni a.C., a la zona del Pròxim Orient coneguda com el Creixent Fèrtil, van sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes: Mesopotàmia i Egipte.
En aquestes terres regades per grans rius (Tigris i Eufrates), l'augment de la producció agrícola va estimular el creixement de grans ciutats i el desenvolupament de l'artesania i el comerç.
La societat es va fer més complexa i van sorgir les primeres formes d'Estat.
Va ser en aquestes civilitzacions on es va intentar l'escriptura - que ens permet un coneixement més gran dels pobles del passat - i es va inicar el camí de la història.
- Pròxim Orient
- Creixent Fèrtil
- Cuneïforme
- Jeroglíca
- Ziggurat
- Babilònia
- Codi d'Hammurabi
- Faraó
- Escribes
- Politeísme
- Judici d'Osiris
- Vasos Canopis
- Ka
- Esfinx
- Mastaba
- Llibre dels morts
- Piràmide
- Obelisc
- Hipogeu
A partir del IV mil·leni a.C. , el control dels rius Tigris i Eufrates, a Mesopotàmia, i del Nil, a Egipte, va permetre augmentar la superfície de la terra conreable. Al seu torn, l'increment de la producció agrícola va estimular el creixement de la població i el comerç.
La necessitat de mesurar els camps i anotar els comptes dels intercanvis comercials va estimular el desenvolupament del càlcul, la geometria i l'escriptura.
L'escriptura es va desenvolupar simultàniament en totes dues civilitazacions, però va adoptar formes gràfiques molt diferents. Amb l'escriptura s'inicia el primer període històric, l'antiguitat.
EL CONTROL DE LES AIGÜES I EL CREIXIEMENT AGRÍCOLA
A Egipte, el Nil tenia una gran crescuda anual que inundava la terra de les seves ribes. Quan l'aigua retrocedia, les ribes del riu quedaven cobertes d'un fèrtil llim, on se sembraven els conreus.
Perquè les crescudes no fossin una simple inundació, va ser necessari dur a terme obres de drenatge, aixecar dics de contenció i construir canals per irrigar.
A Egipte i Mesopotàmia, la pluja era escassa i es repartia de manera irregular durant l'any, per la qual cosa el desenvolupament de l'agricultura depenia de l'aprofitament de les aigües dels rius.
A Mesopotàmia, l'aigua necessària per al regatge dels camps es distribuïa per mitjà de canals. Els més grans sortien directament dels rius i es dividien formant una extensa xarxa de petits canals i séquies.
El sistema també disposava de cisternes per emmagetzemar aigua, dics per contenir-la i rescloses per regular-ne el cabal.
EL SORGIMENT DE L'ESCRIPTURA
A les ciutats mesopotàmiques, ver el 3000 a.C., i més tard a Egipte (3150a.C.), es va iniciar la pràctica de l'escriptura, que va adoptar una forma cuneïforme i jeroglífica, respectivament.
Posteriorment, es van escriure ordres i lleis
Posteriorment, es van escriure ordres i lleis i es van elaborar els primers codis (compilacions de lleis). També es van redactar textos religiosos i literaris, que ens han permès conèixer les creences espirituals i els costums d'aquests pobles.
Escriptura cuneïforme
Escriptura jeroglífica
L'escriptura cuneïforme es va desenvolupar a Mesopotàmia i consisitia en diferents sigenes amb el valor fonètic d'una síl·laba. Hi havia uns 2000 signes diferents, dels quals 600 s'empraven assíduament.
Es realitzava fent incisions amb un punxó sobre una taula d'argila humida, que es deixava assecar el sol per endurir-la.
Els egipcis van crear l'escriptura jeroglíca, en la qual els diversos dibuixos o pictogrames representaven sons, paraules i idees. S'utilitzava per a textos oficials i religiosos i s'esculpia sobre pedra o es pintava a les parets.
Una forma més simplificada era l'escriptura hieràtica, que s'utilitzava sobre papir, tela o fusta.
10.2 Mesopotàmia, la terra entre dos rius
Les primeres ciutats estat
Entre els anys 3500 i 2000 a.C., a Sumer, a la Baixa Mesopotàmia, es va desenvolupar una important culturar agrària i es van aixecar grans citats, que es van organitzar com a estats independents.
Aquests ciutats Estat comprenien una ciutat principal (Ur, Uruk, Èridu o Lagash), que era la seu del poder, i alguns poblats, terres de conreu i pastures. Cada ciutat controlava les terres del voltant; així mateix, eren independents les unes de les altres i estavan governades per reis.
L'espai urbà s'organitzava al voltant d'un palau, en el qual vivien els governants, i d'un temple, el ziggurat, dedicat al déu protector de la ciutat.
Els primers monarques reunien en la seva persona el poder polític, militar i religiós. La seva missió era garantir l'ordre i governar en nom dels deús.
Per fer-ho s'ajudaven de funcionaris, que administraven el regne, supervisaven les collites, controlaven el comerç i imposaven els tributs, i de sacerdots, que tenien cura dels temples. També disposaven d'un exèrcit, ja que les guerres entre ciutats eren freqüents.
Els primers imperis
A finals del III mil·lenni a.C., algunes cituats de la Baixa Mesopotàmia es van imposar sobre les altres: primer es va crear el regne d'Akkad (2335 a.C.) i, més endavant, el d'Ur (2110 a.C.), la capital del qual es va convertir en una urbs amb més de 200 000 habitants.
Posteriorment (1800 a.C.), Babilònia, una ciutat de l'Alta Mesopotàmia, va conquerir tot el territori i va fundar un imperi.
Els assiris van crear més tard (1300 a.C.), en aquesta mateixa zona, un imperi encara més gran, que s'estenia des del golf Pèrsic fins al mar Mediterrani. La capital de la ciutat era Nínive.
10.3. L'Egipte dels Faraons
La unificació d'Egipte
Egipte és un ampli desert travessat per un gran riu, el Nil, que neix a les plujoses terres del gran llac Tanganyika.
A les terres d'Egipte es distingeixen dues regions: el Baix Egipte, una extensa vall al delta, i l'Alt Egipte, una zona àrida on només és possible la vida a l'estreta franja inundada al riu.
Durant el V mil·lenni a.C., les tribus que vivien disperses per tot el territori es van concentrar a la riba del Nil. Vers al 3000 a.C., el rei Narmer va unificar el Baix i l'Alta Egipte i es va coronar faráo de tots dos regnes.
A partir d'aleshores, el país va estar governat per successives dinasties de faraons (famílies reials), que es van mantenir en el poder durant més de 2500 anys.
El faraó, un enviat dels déus
El faraó tenia un poder absollt i goveranava en nom dels déus. Era amo de totes les terres i controlava les obres de canalització i irrigació. A més a més, era considerat un símbol de la unitat d'Egipte i un déu per als seus súbdits.
En tota la història egípcia només cinc dones van arribar a ser faraones. Una va ser Nefertiti, a la qual el seu espòs, el rei Akhenaton (Amenofis IV), va convertir en reina en igualatat amb ell.
Per governara un territori tan extens, el faraó necessitava servidors fidels i eficaços. El regne estava dividit en províncies, al capdavant de les quals se situava un governador, que tenia a càrrec seu nombrosos funcionaris, escribes, sacerdots i soldats.
El faraó, un enviat dels déus
Els caps de l'exèrcit, els alts funcionaris, els nobles i els sacerdots conformaven els grups privilegiats, que posseïen la major part de les terres.
Per sota se situaven els camperols, que constituïen la majoria de la població. A les ciutats vivien nombrosos artesans i comerciants que tranportaven les seves mercaderies al llarg del Nil.
També hi havia un nombre reduït d'esclaus; la majoria ho eren perquè havien estat capturats en guerres o perquè eren persones endeutades.
Com era la societat Egípcia?
< Sacerdots
Habitaven als temples, dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència (astronomia, matemàtiques, escriptura, etc.) i admisitraven les terres del temple.
< Soldats
Protegien el territori dels enemics exteriors i preservaven l'ordre interior. El faraó ostentava el comandament suprem de l'exèrcit.
<Escribes
Coneixien el càlcul i l'escriptura, i s'encarregaven d'administrar els impostos, assegurar els treballs de construcció i irrigació, organitzar l'exèrcit i transcriure les ordres del faró.
< Camperols
Eren lliures, però treballaven unes terres que pertanyien al faraó, als nobles i als temples, als quals havien de lliurar una part de la collita com a tribut.
< Artesans i comerciants
Duien a terme les seves activitats en petits tallers o comerços de les ciutats i vivien en millors condicions que els camperols.
Els principals ofcicis artesanansl treballaven el teixit, l'orfebreria, elc cuir, la fusta, la ceràmica i els metalls.
10.4 La religió egípcia
Una relgió politeista
Els antics habitants de la vall del Nil creien que l'Univers i la vida de les persones setaven regits pels déus, que dominaven els elements naturals com l'aigua, l'aire i el foc. Adoraven molts déus (politeisme), que sovint es representaven amb cos humà i cap d'animal.
La divinitat més venerada era Ra, déu del Sol, al qual es va associar Amon, el déu de la ciutat de Tebes (Amon-Ra). Osiris era el déu dels morts perquè, segons explicava la llegenda, després d'haver estat assassinat pel seu germà, va ressuscitar gràcies a les atencions de la seva esposa Isis, deessa de la fertilitat.
Del matrimoni entre Isis i Osiris va néixer Horus, el déu de la guerra. Anubis era el déu de la momificació, i Tot, el secretari dels dúes i el patró dels escribes.
El benestar de la comunitat depenia de les divinitats, que propiciaven la crescuda del Nil, en controlaven les aigües i permetien les collites. Per això, havien divinitzat els animals que els eren més útils: el cocodril, que anunciava la crescuda del riu, l'ibis, una au que eliminava les serps, i el xacal, que mantenia neta de carconya la riba del riu.
La població era molt supersiticiosa i acostumava a protegir-se dels mals esperits amb amulets.
Les creences funeràries
Per als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (ka). Creien que, quan el cos moria, el ka accedia a la vida d'ultratomba en el regne d'Osiris.
Per ser acceptat al regne dels morts, el cos havia de romandre incorrupte. Per a això, el difunt havia de ser momificat, seguir un sofisticat riutal i presentar-se davant del Tribunal d'Osiris, guiat pel déu Anubis.
En aquest trànsit, a la tomba del difunt es col·locava un exemplar del Llibre dels morts, que contenia una sèrie de regles sobre com s'havia de comportar davant del tribunal dels déus.
Hosanna a tu, Hapi, que has sorgit de la Terra i has vingut per donar la vida a Egipte!
Aigua de l'Alt l'Egipte que rega els camps. Creació de Ra per donar vida a tot el que té set. Que mentre baixa pel seu camí des del cel dóna a beure incessantment el dessert.
Senyors dels peixos, que permet que vagin cap al sud les aus migratòries sense que cap arribi a deshora.
Que fa l'ordi, que produeix l'espelta. Que posa els temples en festa. Quan no hi és, tothom esdevé més pobre. Les ofrenes als déus minven. I milions d'homes pateixen.
Himne a Hapi, vers el 1000 a.C.
Himne al déu del Nil
Per poder accedir al món d'ultratomba, el cos del difunt era embalsamat seguint un ritual molt precís. Després, un seguirci fúnebre traslladava el sarcòfag fins a la tomba, on s'iniciava el camí cap al regne dels morts o d'Osiris.
1. LA MOMIFICACIÓ
Consistia a extreure alguns òrgans del difunt i emplenar i cobrir el seu cos amb un mineral (natró) durant 40 dies. Passat aquest temps, el cos es netajava, s'hi introduïa serradura
dins i es ruixava amb olis. Finalment,
es lligava amb benes.
Algunes de les vísceres del difunt, un cop rentades i embalsamades,
guardaven en uns vasos per mantenir la idea d'unitat del cos.
2. ELS VASOS CANOPIS
3. EL SARCÒFAG
El rostre del difunt era cobert amb una màscara.
Després, la mòmia es dispositava en un sarcòfag amb forma humana, juntament amb un exemplar del Llibre dels morts.
4. TRASLLAT A LA TOMBA
Després dels funerals, es col·locava el sarcòfag en una barca funerària i es tras lladava en processó fins a la tomba, que havia de quedar ben segellada perqùe perdurés intacta tota l'eternitat.
En època d'Hammurabi,
rei de Babilònia (1750 a.C.)
es va redactar el primer
codi de lleis que es coneix.
Si un home:
- Acusa un altre home
d'homicidi sense tenir-ne
proves, serà ajusticiat.
- Ha comès un robatoria (...),
serà ajusticiat.
- Pega el seu pare, li serà tallada
una mà.
- Arrenca un ull al fill d'un home, li serà arrecnat un ull.
- El ciutadà que tingui un afer amb la justícia (...) s'haurà de fer llegir el text d'aquest codi (...).Ell sabrà a quina sentència s'haruà d'atenir.
Codi d'Hammurabi, 1750 a.C.
5. L'AIXOVAR FUNERARI
A l'interior de les tombes es col·locaven ofrenes (aliments, mobiliari, ...) i figuretes de servidors (ushebtis, "els qui responen"), que cobraven vida en el més enllà i suplien el difunt en les seves feines.
5. EL JUDICI D'OSIRIS
Osiris sotmetia el difunt a un judici davant del Tribunal dels Morts. Si el superava, entrava al seu regne; si fracassava, era devorat per un animal.
Codi d'Hammurabi
L'ENIGMA, ON S'AMAGA EL DÉU DEL TEMPLE?
Els temples es consideraven la llar dels déus , l'indret on vivien a la Terra.
Els sacerdots eren els encarregats d'honorar els déus, preservar el temple, administrar les terres que li pertanyien i supervisar la feina dels camperols. Eren els responsables del culte i, juntament amb el faraó, els únics que podien veure els déus i comunicar-s'hi.
Per honorar les divinitats, els fidels celebraven processons i cerimònies als temples. Però només podien accedir a unes parts determinades, ja que la imatge del déu es mantenia sempre oculta a les seves mirades.
EL TEMPLE, LLAR DELS DÉUS
El temple era un recinte sagrat. la llar dels déus, però també un lloc de coneixement, en el qual es feien observacions astronòmiques i càlculs matemàtics, s'establia el calendari i s'estudaiven les tècniques constructives i hidràuliques.
També posseia enormes extensions de terra i recaptava impostos dels camperols.