SOCIALS I RELI
UNITAT 11: GRÈCIA, DE POLIS A IMPERI
La civilització grega va néixer a les costes de la península Balcànica i a les illes del mar Egeu.
Els grecs es van organitzar en petites ciutats Estat independents (polis), però compartien una mateixa llengua, religió i cultura, i un mateix territori, que van anomenar Hèl·lade.
En una d'aquestes polis, Atenes, al segle V a.C. es va desenvolupar una nova forma de govern en la qual el poble prenia les decisions i elegia els seus governants. La van anomenar democràcia.
Més endavant, les polis gregues van ser conquerides per Macedònia i unificades sota un mateix regne. Un dels seus reis, Alexandre el Gran, va crear l'imperi més vast de l'antiguitat i va estendre la cultura grega (hel·lenisme).
Els grecs antics eren una barreja de pobles (aqueus, doris...) que, des del II mil lenni a.C., s'havien anat instatal·lant en successives onades sobre la península Balcànica i les costes de l'Àsia Menor.
El món grec estava organitzat en ciutats Estat, que eren independents entre si i dominaven el territori que les envoltava. Rebien el nom de polis cada una tenia les seves pròpies lleis, el seu exèrcit i la seva moneda.
La forma de govern variava d'una polis a una altra, i sovint la rivalitat entre les ciutats provocava enfrontaments i guerres. Malgrat l'aïllament de les polis i de les diferències entre elles, els seus habitants se sentien membres de que significa "el país dels hel·lens" (grecs).
Quins vincles unien des de molt antic els habitants de les diverses polis gregues?
UNS ORÍGENS COMUNS
Les primeres cultures que van sorgir a les terres que vorejaven el mar Egeu van deixar una empremta important:
• A l'illa de Creta va sorgír la cultura minoica, que va tenir la seva època de màxim apogeu vers !'any 2600 a.C. Va destacar la ciutat de Cnossos, que tenia rics palaus.
• Al Peloponès, els aqueus van crear la cultura micènica, que es va desenvolupar entre el 1600 i el 1200 a.C. Els seus reis vivien en palaus fortificats, en ciutats com ara Micenes i Tirint.
Amb la invasió dels pobles doris, aquesta civilització va desaparèixer.
UNA MATEIXA LLENGUA I CULTURA
Els grecs parlaven una mateixa Ilengua que els distingia que els distingia dels qui no la coneixien, que anomenaven bàrbars. Feien servir l'alfabet sil.làbic, que introduïa per primer cop les vocals.
La literatura en Ilengua grega va ajudar a difondre una mateixa cultura que tots els grecs coneixien i compartien.
Els poemes d'Homer (segle VIII a,C.) els van proporcionar història comuna perquè explicaven els orígens i les gestes dels seus avantpassats:
• La Ilíada narra la guerra entre
grecs i troians, com a conseqüèn-
cia del rapte d'Helena, esposa del
rei d'Esparta, per un heroi de Troia.
• L'Odissea explica les aventures
d'Ulisses, rei d'Ítaca, en el seu viat-
ge de tornada després de la guerra
de Troia.
A
A
B
UNS MATEIXOS DÉUS I RITUS
Els grecs eren politeistes i creien en l'existència de nombrosos déus, que guiaven i ordenaven les seves vides.
Els déus es representaven amb forma humana (antropomorfs) i vivien en família al mont Olimp, la muntanya més alta de Grècia. Tots ells tenien passions, vicis i virtuts, com els éssers humans però, a diferència d'aquests darrers, tenien un poder infinit i eren immortals. També creien
en les virtuts extroordinàries
dels herois, nascuts de la unió
entre un mortal i un déu.
Les aventures fabuloses de
déus i herois estan recollides
en un conjunt de mites i llegendes
que constitueixen la mitologia
grega. Per honrar els déus se
celebraven festes religioses,
culturals i esportives que aplegaven
tots els grecs. Eren les festes
panhel·lèniques, que tenien lloc
en grans santuaris com el de
Zeus a Olímpia i el d'Apol·lo a Delfos.
C
UNES MATEIXES FORMES DE VIDA
Els grecs tenien uns mateixos
costums i formes de vida, i
vestien i s'alimentaven de
manera molt semblant:
• Al camp, els camperols
conreaven el blat, la vinya
l'olivera i tenien cura de
les ovelles, les cabres els
porcs.
• A lo ciutat, eren artesans
o comerciants i participa-
ven en la vida de la pelis.
D
11.2. Dues grans polis: Esparta i Atenes
Les polis gregues s'assemblaven entre si, encara que es governaven de formes molt diferents. Esparta i Atenes van ser dues polis molt poderoses.
Les ciutats Estat Gregues
Les ciutats Estat o polis acostumaven a estar protegides amb muralles i tenien una estructura urbana molt similar:
• La part alta, o acròpolis, constituïa una ciutadella emmurallada que aplegava ets principals edificis religiosos. Els habitants de la polis s'hi podien refugiar en cas de perill.
• La part baixa s'organitzava en barris on s'agrupaven les cases. Al centre hi havia l'àgora, una plaça on s'instal.lava el mercat i que estava envoltada d'edificis públics (religiosos, polítics comercials). L'àgora constituïa el centre de la vida comunitària, per la qual cosa era molt freqüentada pels ciutadans. Allà hi compraven, visitaven el barber, participaven en actes religiosos o simplement xerraven amb els seus conciutadans.
Esparta i Atenes
Esparta, al Peloponès, i Atenes, a l'Àtica, van ser dues poderoses polis que van consolidar diferents formes de govern:
• Esparta era una oligarquia, que significa "govern d'uns quants". La ciutat estava governada pel grup dels aristoi ("els millors"), que eren grans propietaris de terres i constitdien l'elit guerrera. Els aristoi formaven el Consell, un organisme que prenia les de-cisions polítiques, impartia justícia i controlava l'exèrcit. Per això, els aristòcrates dominaven la resta de la població, que no podia participar en el govern de la ciutat.
• Atenes era una democràcia, que significa "govern del poble". Els ciutadans d'Atenes es reunien en una assemblea, on elegien els seus governants i votaven les lleis. Algunes ciutats gregues, en diferents moments històrics, també van estar governades per tirans, que prenien el poder per la força i imposaven la seva voluntat.
Combatre per la polis
A totes les polis els preocupava la defensa del seu territori, tant d'altres polis veïnes com dels pobles estrangers o bàrbars.
Per aquesta raó, els homes s'havien de convertir en soldats en cas necessari. Els més adinerats podien comprar el seu equip militar i passar a ser hoplites, la principal força a peu de l'exèrcit,
El territori d'una polis ha de poder ser abastat d'un sol cop d'ull, perquè aleshores és fàcil de defensar.
També és necessari que el seu emplaçaments tingui una situació favorable, a prop del mar i del camp, per raons de seguretat i de proveïment de productes de primera necessitat. A més a més, cal qeu la diutat pugui comunicar fàcilment amb el conjunt del territori de la polis.
El territori de la polis
L'estoa tenia comerços a l'interior. Al porxo i als voltants també s'hi situaven venedors.
El territori d'una polis ha de poder ser abastat d'un sol cop d'ull, perquè aleshores és fàcil de defensar.
També és necessari que el seu emplaçaments tingui una situació favorable, a prop del mar i del camp, per raons de seguretat i de proveïment de productes de primera necessitat. A més a més, cal qeu la diutat pugui comunicar fàcilment amb el conjunt del territori de la polis.
El territori de la polis
Al segle V a.C., a la ciutat d'Atenes es va
consolidar un sistema democràtic de govern,
que va ser el resultat de les reformes
establertes per tres grans legisladors:
Soló, Clistenes i Pèricles. Aquest darrer
va governar Atenes en la seva època de
màxima esplendor.
La participació dels ciutadans en el govern de la ciutat va ser un gran avenç social respecte a les formes de govern anteriors.
D'aquesta manera, avui dia considerem que la democràcia va néixer a l'antiga Aten. Tanmateix, la democràcia atenenca era molt diferent de l'actual i algunes de les regles de funcionament que tenia avui dia no serien considerades democràtiques.
Per què el sistema de govern dels atenencs no era realment democràtic?
Les institucions de govern
A
A
La democràcia d'Atenes es basava en la participació dels ciutadans en el govern de la ciutat. Tots ells tenien dret a formar part de l'Assemblea i dels tribunals de justícia i a ser elegits (o entrar en el sorteig) per formar part del govern de la ciutat. Perquè les classes més humils poguessin ser elegides, es va instituir un sou per als càrrecs públics. Tot ciutadà estava compromès amb el bé comú, i els que traïen els principis democràtics podien ser expulsats de la polis (ostracisme).
L'Assemblea de ciutadans es reunia en un turó d'Atenes (Pnyx) com a mínim quatre vegades al mes, Un clutadà, elegit per sorteig cada any, presidia l'Assemblea.
Totes les decisions es prenien per majoria de vots a mà alçada. Perquè les votacions importants fossin vàlides hi havien d'assistir com a mínim 6000 ciutadans.
La votació anava precedida d'un debat on cada ciutadà podia exposar, amb un temps limitat el seu punt de vista.
La democràcia d'Atenes es basava en la participació dels ciutadans en el govern de la ciutat. Tots ells tenien dret a formar part de l'Assemblea i dels tribunals de justícia i a ser elegits (o entrar en el sorteig) per formar part del govern de la ciutat. Perquè les classes més humils poguessin ser elegides, es va instituir un sou per als càrrecs públics. Tot ciutadà estava compromès amb el bé comú, i els que traïen els principis democràtics podien ser expulsats de la polis (ostracisme).
B
Una societat desigual
Els habitants d'Atenes no eren tots iguals ni gaudien dels mateixos drets. Només unsx quants eren considerats ciutadans i se'ls permetia votar a l'Assemblea i participar en el govern de la ciutat. La majoria de la població atenenca, per tant, estava exclosa de la vida política.
-
Les dones vivien recloses a casa seva, i es dedicaven només a la vida domèstica.
-
No tenien dret a vot i participaven poc en la vida política.
DONES
-
Eren fills de pare i mare atenencs.
-
Tenien dreta a votar i a ser elegits per a un càrrec públic.
-
Defensaven la ciutat en temps de guerra i es pagaven el seu propi equip militar.
CIUTADANS
-
Eren propietat d'una altra persona i no tenien cap dret.
-
Se'ls considerava éssers inferiors.
-
Alguns treballaven en condicions molt dures, sobretot si ho feien a les mines.
ESCLAUS
METECS
-
No eren fills d'atenencs i se'ls considerava estrangers.
-
Treballaven com a artesans i comerciants.
-
Pagaven impostos, però no podien participar en política.
-
Podien formar part de l'exèrcit, però mai en llocs de comandament.
Quina funció tenien aquests objectes?
C
ÒSTRACON
Els ciutadans hi escrivien
el nom dels atenencs que
havien de ser condemnats a
l'ostracisme i desterrats
de la ciutat durant deu anys.
CLEPSIDRA
Rellotge d'aigua que mesurava el temps que un orador podai parlar a l'Assemblea o davant d'un tribunal.
TAULER
Mostrava el nom dels ciutadans que participaven en el sorteig per ostentar un càrrec públic.
Per als grecs, el sorteig era una mostra del designi dels déus.
