SOCIALS I RELI
3.La Ciutat Medieval
Entre els segles XII i XIV, de resultes de les millores en l'agricultura i de l'augment de la població, a Europa es va iniciar un desenvolupament econòmic que va afavorir el renaixement de les ciutats i de la vida urbana.
Les ciutats van passar a ser un centre de producció artesana i d'intercanvi de productes. S'hi va desenvolupar una burgesia pròspera (comerciants, artesanas, banquers) que governava la ciutat.
Els monarques es van recolzar en la puixança econòmica de la burgesia per consolidar el seu poder sobre la noblesa feudal.
Les ciutats van créixer, es van protegir amb muralles, i es van omplir de palaus, catedrals, llotges i mercats. Un nou estil artísitc, el Gòtic, va permetre construir edificis més alts i esvelts.
A mitjan segle XIV, l'expansió de la Pesta Negra a Europa va desencadenar una crisi econòmica i social generalitzada, que va afectar tant el camp com la ciutat.
Preavaluació...
3.1. La recuperació de la vida urbana
Al segle XIII, l'Europa occidental va conèixer una època de prosperitat agrícola i de creixement demogràfic que va estimular l'augment dels in-tercanvis comercials i el renaixement de la vída urbana.
1 .1 . L'EXPANSIÓ AGRÀRIA
Des de la darreria del segle XI, la fi de les grans invasions i la dismínució de les guerres senyorials van afavorir la millora de l'agrícultura. La introducció de nous instruments i noves tècniques agrícoles va comportar un augment de la productivitat agrària (més producció per superfície conreada) a gran part de l'Europa occidental.
Les innovacions principals en l'agricultura van ser de dos tipus:
Noves tècniques de conreu, com ara la rotació triennal, que només deixava un terç de la terra en guaret i alternava en una mateixa parcel-la cereals d'hivern i cereals de primavera. A més, l'ús dels fems d'ani-mals com a adob va millorar la fertilització dels camps.
Nous instruments agrícoles, com ara l'arada normanda, l'ús del cavall com a animal de tiri la utilització de molins (cralgua o de vent).
1 .2. L'AUGMENT DE LA POBLACIÓ
L'increment de la producció agrícola va permetre millorar l'alimentació de la població, ï aixà va fer que augmentés la resistència a les malalties. Aquest canvi va originar un augment de la població: Europa va passar de 45 milions d'habitants al segle XII a uns 75 milions al segle XIV.
El creixement demogràfic va provocar la necessitat de buscar noves terres de conreu. Per això, els pagesos van repoblar antics camps abandonats, van talar boscos, van rompre noves terres, van assecar maresmes fins i tot van construir dics i canals per guanyar terreny al mar, com van fer als Països Baixos.
A més, l'augment de la població agrícola va fomentar l'emigració de pagesos cap a les ciutats. Com que no estaven sotmeses al control rígid dels senyors feudals, les ciutats oferien més llibertat personal i oportuni-tats per millorar les condicions de vida.
1 .3. EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS
La millora de l'agricultura va estimular el comerç i la revitalització de les ciutats. Els pagesos i els ramaders, com que produïen més del que neces-sitaven per al consum propi, van generar un excedent o sobrant, que po-dia ser intercanviat per altres productes. Les ciutats es van convertir en un lloc de residència per a artesans i comerciants. de !es El renaixement de les ciutats es va produir a partir de la revitalització que ja hi havia o del creixement dels barris que van sorgirieissaeluvsohltaabnit dels castells o de les abadies. Se les va anomenar burgs, i els seus habitants, burgesos. que estaven situats en una confluència o cruïlla de camins prop d'un riu o a Els burgs prop d'un port van anar adquirint mes activitat
3.2. El desenvolupament econòmic de la ciutat
2.1 ARTESANS I GREMIS
La ciutat medieval es va convertir en un centre de producció d'objectes manufacturats. Els artesans d'un mateix ofici o gremi s'agrupaven per carrers, que rebien el nom de l'activitat que s'hi feia: assaonadors, argenters, teixidors, tintorers, etc.
El treball artesà es feia en tallers petits, el propietari dels quals era el mestre artesà, que disposava d'eines própies. L'artesà vivia en una casa que era, alhora, taller i habitatge, i que s'obria a l'exterior per exposar els seus productes i poder vendre'ls.
Els artesans de cada ciutat s'organitzaven en gremis per oficis, per protegir-se de la competència ciels artesans d'altres llocs i per supervisar la producció. Dins del gremi, hi havia una organització jeràrquica molt rígida: en primer lloc s'havia de ser aprenent, al cap d'uns anys es passava a oficial ï, finalment, a mestre artesà, que ja podia tenir el seu propi taller.
El gremi es preocupava de mantenir el compliment d'una sèrie de normes: ningú no podia fer el seu ofici en una ciutat sense permís del grerni, i tots els artesans havien de treballar les mateixes hores ï fer servir el mateix tipus d'eines. A més, el gremi controlava la quantitat i la qualitat dels articles que es produïen i en fixava el preu final.
2.2. L'EXPANSIÓ DEL COMERÇ
Una funció essencial dels nuclis urbans era fer-hi el mercat on acudien els pagesos de la zona per intercanvar productes agrícoles per manufactures.
Les rutes terrestres
L'augment de la seguretat als camins va facilitar el trasllat de les mercaderies i l'aparició de noves rutes terrestres entre ciutats. Moltes van assenyalar uns dies especials per fer mercat i van decretar Ileis que protegien els mercaders. També es van crear les fires, uns mercats extraordinaris que reunien gent de tota la comarca.
Les rutes marítimes
Per a les distàncies llargues, el comerç marítim va adquirir més importància, perquè els vaixells tenien més capacitat de càrrega i eren més ràpids. La primera gran ruta marítima unia el Mediterrani occidental amb l'oriental.
Ciutats com ara Venècia, Gènova, Marsella, Barcelona i València comerciaven amb els ports del Pròxim Orient i amb l'imperi Bizantí. Importaven productes de luxe (seda i espècies) i exportaven teixits, armes i eines.
Una segona ruta era la de l'Atlàntic i el Bàltic (la Hansa): anava des de Lisboa i els ports castellans del Cantàbric fins als del mar Bàltic. S'hi transportaven llanes, vins, pells, fustes i blat. Aquests productes convergien a les ciutats dels Països Baixos (Bruges, Gant...).
3.3 La societat urbana
3.1. L'APARICIÓ DE LA BURGESIA
El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal. Les noves urbs van acollir una multitud de persones dedicades al treball artesà i al comerç, que no depenien depenien de cap senyor feudal. Això va estimular la formació d'un nou grup social, la burgesia.
La base de la riquesa de la burgesia eren els diners que cobraven per la seva feina, per la venda dels seus productes o pels beneficis que generaven els seus negocis. Segons la riquesa, es feia distinció entre alta burgesia, formada per grans comerciants i banquers, i petita burgesia, que incloïa els mestres artesans i els petits comerciants.
A més, la riquesa de les ciutats va atreure senyors nobles i eclesiàstics, que hi van establir ia seva residència i hi van construir palaus, convents i esglésies. També vivien a les ciutats uns altres grups socials, integrats per gent humil: oficials i aprenents dels gremis, criats, gent sense ofici i captaires.
També s'hi van establir minories religioses, com ara els jueus, que vivien en barris separats, les aljarnes o calls, que al vespre es tancaven. Molts d'ells eren artesans, prestadors o metges.
3.2. EL GOVERN DE LES CIUTATS
Al principi, les ciutats van formar comunes o assemblees de tots els veïns per organitzar-ne el govern. Posteriorment, es van elegir magistrats
(regidors), que vetllaven per les finances, l'ordre i la justícia, dirigits per un burgmestre o alcalde.
L'ajuntament era l'edifici on es reunien els membres del govern de la ciu-
tat i el lloc on es guardaven el segell, l'escut d'armes o estendard, l'arxiu dels documents i el tresor de la ciutat.
Amb el temps, el govern de les ciutats va anar quedant en mans de les famílies més riques de comerciants i banquers, que de vegades estaven
emparentats amb la noblesa urbana i van constituir un grup privilegiat, el patriciat urbà.
3.3. LA CULTURA URBANA
Als segles X i Xi, a l'Europa occidental, llegir i escriure era una feina reservada als clergues, als funcionaris reials i a alguns mercaders rics. Els monestirs eren els principals centres de cultura.
A mesura que va avançar el segle XII, la millora de les condicions econòmiques i el desenvolupament de la vida urbana van afavorir un major interès per la cultura entre alguns nobles, i molt especialment entre els que es dedicaven als negocis.
Aquesta necessitat de coneixements va potenciar a les ciutats el desenvolupament de les escoles, que depenien de l'Església o del mateix govern de la ciutat. Ben aviat, el desig de professors i estudiants de poder aprendre sense el control de les autoritats religioses o municipals va donar lloc a la formació de corporacions anomenades universitats.
- Prosperitat
- Innovació
- Increment
- Excendent
- Burgs
- Urbs
- Burgesia
- Gueto
- Manufacturat
- Gremi
- Importar
- Exportar
- Occident
- Orient
- La Hansa
- Les Corts
- El Gòtic
- La Cúria
La reglamentació gremial
Ningú no pot ser teixidor de llana si abans no ha comprat l'ofici del rei (...).
Cadascú pot tenir a casa seva dos telers (...) i cada fill de mestre teixidor en pot tenir dos a casa del seu pare mentre estigui solter i si sap treballar amb les seves mans(...)
Cada mestre pot tenir a csa serva un aprenent, no més (...).
I ningú no pot comoençar a treballar abans que surti el sol, sota pena de dotze diners (...).
Els oficials han de plegar de treballar (...)
PROJECTE: La vida quotidiana durant l'Edat Mitjana
Benvoluts/es alumnes, amb l'objectiu de conèixer millor la vida quotidiana durant l'Edat Mitjana. Ens basarem en el projecte CESIRE que trobareu adjunt.
- GRUP1: ESCLAUS. L’objectiu de la vostra recerca és assenyalar la presència d’esclaus a l’edat medieval, conèixer les rutes comercials del tràfic d’esclaus, observar el paper de Barcelona dins del mercat d’esclaus i veure les possibilitats que tenien els esclaus per accedir a la llibertat.
El punt de partida de la vostra recerca serà una font primària relacionada amb la
promesa d’alliberament d’un esclau, que podeu descarregar del document que
trobareu a continuació. Aquest document el podeu utilitzar com exemple d’una
promesa d’alliberament realitzada a un esclau d’origen musulmà.
Com a material imprescindible de consulta us adjuntem l'enllaç on trobareu una
exposició de Teresa Vinyoles sobre l’esclavisme medieval.
Seria interessant que il·lustréssiu en un mapa les rutes comercials del tràfic d’esclaus.
http://www.xtec.cat/monografics/croniques/coronaarago.htm
-GRUP 2: DONES. L’objectiu de la vostra recerca és elaborar una breu explicació sobre la situació de la dona a la Baixa Edat Mitjana. Com a material de suport us adjuntem una sèrie d’adreces. També heu de tenir en compte les qüestions que us plantegem i les pistes que us oferim.
Diccionari bibliogràfic de dones:
http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=4075
Observeu quin tipus de dones s’esmenten per a l’edat medieval: alta i baixa edat mitjana i compareu-ho amb d’altres períodes històrics. Expliqueu el resultat d’aquesta comparació.
Una breu reflexió sobre la vida familiar a l’edat mitjana:
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/19/la-vida-familiar-a-l%E2%80%99edat-mitjana/
Fixeu-vos en com era el matrimoni, l’edat dels esposos i les feines que acostumaven a fer les dones.
La bellesa de les dones a l’època medieval:
https://sites.google.com/site/historiadelmaquillatge/7-l-edat-mitjana
Cerqueu informació de l’ideal de bellesa femení i expliqueu algunes de les tècniques i cosmètics utilitzats.
-GRUP 3: ALIMENTACIÓ. L’objectiu de la vostra recerca és oferir una presentació de l’alimentació medieval, mitjançant les tasques que us adjuntem a les següents adreces.
Breu presentació sobre la cuina catalana medieval:
https://es.wikipedia.org/wiki/Gastronom%C3%ADa_de_la_Edad_Media
Feu un llistat dels productes més utilitzats, el tipus de font d’energia utilitzat a la cuina, els estris de cuina, els llocs on es menjava i alguns llibres de receptes conservats d’aquella època.
Una bona presentació sobre els diferents sistemes alimentaris existents a l’època medieval, elaborada per Antoni Riera i Melis:
http://www.vallenajerilla.com/berceo/rieramelis/alimentacionedadmedia.htm
Busqueu els aliments bàsics de la dieta medieval catalana i anoteu les similituds i les diferències existents entre els productes consumits per les diferents classes socials.
Curiosa entrevista sobre cuina medieval:
http://cac.drac.com/200005/20000504.html
Alguns plats medievals
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/53242
D’aquesta pàgina heu d’anotar dos plats medievals i observeu si hi ha productes i plats que encara es continuen utilitzant a la cuina catalana actual.
Visioneu del programa Històries de Catalunya el capítol 21 titulat “El pressupost de l’Esteveta”, cerqueu informació als següents enllaços, prepareu una introducció per a un visionat amb tot el grup-classe i una sèrie de qüestions que hauran de contestar els alumnes.
Enllaç del capítol a visionar. La part que interessa és del 11:20 al 20:07.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18767
Aquesta història està basada en una recerca realitzada en un cas real estudiat per Teresa Vinyoles i Vidal, El pressupost familiar d’una mestressa de casa barcelonina per l’any 1401, Acta/Mediavelia. Annexos d’Història Medieval” (Barcelona, 1982-1983), pp.101-111. El podeu descarregar al següent enllaç
http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/viewFile/191027/287698
-GRUP 4: MINORIES RELIGIOSES: ELS JUEUS.
L’objectiu de la vostra recerca és presentar la minoria jueva catalana medieval, explicant alguns aspectes de la seva vida quotidiana. No us oblideu de mencionar la destrucció de calls jueus a finals del segle XIV i d’observar la revalorització turística actual d’aquests barris.
Una visita pel call jueu de Girona:
http://www.pedresdegirona.com/itinerari_jueu_1.htm
Informació sobre el call jueu de Barcelona:
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/06/02/barchinona-un-passeig-per-la-barcelona-medieval/
Web on es comenta diferents aspectes de la vida quotidiana dels jueus gironins medievals:
http://www.pedresdegirona.com/historia_mediev_3.htm
Article que exposa l’alimentació dels jueus de l’aljama de Tàrrega:
http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/169191/267066
-GRUP 5: POBRES. Els pobres vergonyants i els grups marginals (captaires, lladregots i prostitutes). L’objectiu de la vostra recerca és presentar els diferents tipus de pobres existents a l’època medieval i esbrinar els recursos que s’adreçaren per a millorar la seva situació. Com a material de suport us adjuntem una sèrie d’adreces. També heu de tenir en compte la informació que trobareu a continuació:
A l’època medieval, tots els pobres no eren iguals. Hi havia una distinció entre els pobres de solemnitat o vergonyants i els altres pobres. Entre els primers, cal destacar aquelles famílies que havien arribat a la pobresa arran de la mort del cap de casa. Per això, algunes noies òrfenes no podien satisfer el dot necessari que s’havia d’aportar per a poder-se casar. Les donacions testamentàries de parents, amics i, fins i tot, desconeguts facilitaren les aportacions de dot d’algunes d’aquestes noies. Dins del segon grup de pobres, s’aplegava un altre tipus de població. Es tractava de sectors marginals de la societat com captaires, lladregots i prostitutes. Mentre els primers pobres foren atesos per algunes institucions com les Almoines de les Seus o catedrals, els segons foren considerats delinqüents.
-En aquesta pàgina podeu descarregar-vos un petit article que defineix la pobresa medieval i explica la funció dels hospitals medievals, centrant-se en la ciutat de Manresa:
http://www.raco.cat/index.php/gimbernat/article/view/45105/54398
En aquesta pàgina trobareu informació sobre la pobresa medieval i alguns dels hospitals que es varen crear a Barcelona:
En aquesta proposta de recerca de Teresa Vinyoles, hi ha informació interessant sobre la pobresa i la marginalitat a Barcelona. Fixeu-vos sobretot en les explicacions dels punts 3 i 4 : http://www.ub.edu/contrataedium/ordit/cultura_escrita/bastir/iframes/exemple%20recerca%20marginals.pdf
En aquest article es comenta el tema de la prostitució baixmedieval.
http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/175149/251111
