top of page
Esta página web se diseñó con la plataforma
.com
. Crea tu página web hoy.Comienza ya

Unitat 3: La hidrosfera: aigua dolça i agua salda

L'aigua és una font de vida i un element d'ús quotidià en les nostes vides. L'aigua potable s'ha convertit en un recurs progressivament escàs i en algunes zones de la terra és motiu de conflicte i de desigualtats entre les persones. 
Històriacament, els éssers humans hem aprofitat els oceans i els rius per satisfer les nostres necessitats. 
La ciència, la tècnica i l'augment de demanda ens han portat a explotar les aigües del planeta a un ritme insostenible. 
La gestió eficient de la nostra hidrosfera s'ha convertit en una prioritat. 
 
 

1. L'aigua a la natura


Al llarg de la história, i també avui dia, la presència, l'assentament i la pràctica de les diverses activitats económiques d'un grup humà en el territori estan condicionats a l'existència d'aigua. 
La hidrosfera
Anomenem hidrosfera el conjunt de les aigües que hi ha a la Terra, formades per oceans, mars, rius, llacs, casquets polars, glaceres, aigües subterrànies i el vapor d'aigua que hi trobem a l'atmosfera. La quantitat d'aigua és sempre la mateixa, tot i que la podem trobar en estat sòlid, liquid i gasós perquè forma part d'un procés circulatori (cicle natural de l'aigua) en el qual va canviant l'estat físic. 
L'aigua és la substància més abundant que hi ha a la Terra. Ocupa aproximadament dues terceres parts de la superfície del planeta. 
L'aigua una font de recursos
L'aigua es presenta a la natura en forma salada i dolça, en una proporció molt desigual. Per estudiar-la, i en funció de quina és la seva distribució, cal diferenciar entre aigües oceàniques i aigües continentals. Bona part de l'aigua del planeta és salada (97,21 %) i es troba als oceans i als mars. En canvi, l'aigua dolça tan sols en representa el 2,79%. Des de sempre, els éssers humans hem utilitzat els recursos que ens ofereixen els oceans i els rius. L'avenç de la ciència i de la tècnica ha multiplicat la nostra capacitat per obtenir dels oceans i els rius recursos alimentaris o energètics, aprofitar-los com a atractiu turístic o augmentar les reserves d'aigua potable, entre d'altres. L'aigua dolça s'ha convertit en un recurs progressivament escàs, font de conflicte i de desigualtats. La distribució 'aigua dolça al planeta no és uniforme i les necessitats no deixen d'augmentar any rere any a escata mundial. Per tant, la gestió eficient de l'aigua s'ha convertit en una prioritat. 
COM ÉS EL CICLE NATURAL DE L'AIGUA?

Aproximadament, tres quartes parts de l'aigua                Estudiar els processos que formen part del
dolça es troba a les glaceres i als casquets po-               cicle de l'aigua (l'evaporació, la condensació,      lars en forma de glaç. Una altra part es troba a               precipi-tació, l'escolament i la infiltració) ens 
les capes subterrànies. Els rius ï els llacs són                  permet comprendre millor les característiques
la nostra principal font d'aigua potable i en cons-            de l'aigua a la natura i els límits de l'explotació 
titueixen tan sols el 0,4% del total.                                      d'aquest recurs per part de l'ésser humà. 
 

 

El consum d'aigua

- Diàriament, els europeus consumim vuit

vegades més aigua que els nostres avis. 

- Un australià consumeix una mitjana de 1000L d'aigua potable al dia, un nord-americà uns 350 L i un europeu uns 150 L.

- Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ,més de 1200 milions de persones consumeixen aigua que no té les garanties sanitàries, cosa que provoca entre 20000 i 30000 morts diàries i un gran nombre de malalties. 

 

Preguntes a contestar l'11 de novembre de 2015
 
Benvolguts i benvolgudes alumnes. El dilluns haureu de respondre a les preguntes que trobareu a continuació. 

 

  1. Quant va aparèixer l’iagua sobre la Terra?

  2. Per què la Terra és el planeta blau?

  3. Quins són els diferents estats en que trobem l’aigua?

  4. Fes un gràfic en el que representis el cicle de l’aigua.

  5. Anomena les diferents etapes del cicle de l’aigua.

  6. Com està distribüida l’aigua a la Terra?

  7. A quines zones del planeta hi ha abundància d’aigua?

  8. Per què l’obtenció d’aigua potable és cada vegada més costosa?

  9. Quins problemes tenenles persones que viuen a zones d’ecassetat d’aigua?

  10. Quins tipus d’aigua hi ha en el nostre planeta.

  11. Com es produeix la contaminació de l’aigua?

  

2. Les aigües oceàniques

Un oceà és una gran massa d'aigua que separa els continents. En canvi, anomenem mar la prolongació dels oceans a les zones més properes als continents. 
Aigua salada
Bona part de la superfície terrestre, aproximadament el 71%, està formada per oceans i mars. És a dir, la immensa majoria de l'aigua del planeta (97,21 %) és salada.
La salinitat dels oceans i els mars és conseqüència, bàsica-ment, de la dissolució de les roques de la superfície terrestre que els rius transporten fins a les conques oceàniques.
No totes les aigües marines presenten el mateix grau de salinitat. Les aigües dels mars tancats i de latituds més càlides tenen un contingut més alt de sal. Això es deu al fet que la calor facilita una evaporació més gran que en el cas dels mars freds i oberts. Un exemple el trobem al mar Roig, que té una salinitat vuit vegades superior a la del mar Bàltic. 
Aigua en moviment
Les aigües marines estan en moviment constant, empeses pels corrents, les marees i les ones. L'acció de l'aigua, sobretot de les ones i les marees, modela la costa.
Els corrents marins són com grans rius que corren pels oceans. L'aigua dels corrents i la de la resta del mar no es barregen per-què són molt diferents en temperatura, densitat i salinitat. Quan la temperatura d'un corrent és superior a la de l'aigua contigua, considerem que és un corrent càlid; si és inferior, diem que és un corrent fred.
Les marees són pujades i baixades del nivell de l'aigua del mar, provocades bàsicament per l'atracció de la Lluna sobre l'aigua La fase en què el nivell de l'aigua puja s'anomena marea alta; la fase de descens s'anomena marea baixa. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Què són les ones? 

Les ones són ondulacions que es formen quan el vent agita la superfície dels oceans ï els mars. Les aigües s'arrissen i empenyen les que tenen al voltant, les quals, al seu torn, agiten les aigties contigües, i així succes-sivament. Les ones pugen i baixen en un moviment circular i es defor-men i es trenquen quan freguen el fons marí, encara que tinguem la irn. pressió que avancen cap a ta platja. 

COM APROFITA L'ÈSSER HUMÀ LA RIQUESA DELS OCEANS I ELS MARS? 

L'èsser humà sempre ha aprofitat els recursos que li han ofert els oceans i els mars. Actualment, els avenços tècnics i científics fan possible que l'explotació sigui encara més gran. Aquí en tens alguns exemples. 

RECURS ALIMENTARI

Sota les aigües també hi ha jaciments de petroli i gas. Avui dia s'investiga per convertir la força que provoquen les marees i les ones en una energia que és més econòmica i més neta. 

Les aigües dels oceans i els mars serveixen de vies de comunicació. El transport de passatgers i, sobretot, el de mercaderies en representen un volum considerable. 

VIA DE COMUNICACIÓ

FONT D'ENERGIA

L'aqüicultura és la cria d'espècies aquàtiques (vegetals i animals) i té un gran valor econòmic. La piscicultura es refereix a la cria de peixos per al seu consum i es duu a terme a les piscifactories. 

RECURS ECONÒMIC: EL TURISME

El mar i la costa s'han convertit en un recurs turístic que atreu nombrosos visitants, al mateix que genera molts llocs de treball. Això no obstant, és important evitar que provoqui agressions mediambientals. 

AIGUA POTABLE

D'un quant temps ençà s'assagen procediments per a la dessalinització de l'aigua de mar amb la finalitat de convertir-la en aigua potable. A les plantes dessalinitzadores s'hi duu a terme aquesta transformació. 

3. Les aigües continentals

Del total d'aigua que hi ha a la Terra, tan sols el 2,79% és aigua dolça. Per tant, la disponibilitat immediata d'aigua dolça és molt limitada.
L'aigua dolça es distribueix entre rius i llacs (0,4%), aigües sub-terrànies (29,6%) i icebergs i glaceres (70%). El percentatge d'ai-gua que hi ha a l'atmosfera és mínim (0,01 %). 
Els rius i els llacs
Els rius són corrents continus d'aigua. La quantitat d'aigua que porta un riu és el cabal. L'aigua arriba als rius procedent de la pluja, de fonts ï deus o de la neu fosa. El règim d'un riu són les variacions del cabal al Ilarg de l'any.
Els Ilacs són masses d'aigua permanents dipositades en depressi-ons i que s'alimenten de l'aigua procedent de les precipitacions o de les aportacions dels rius o de cursos subterranis. 
Les aigües subterrànies
Són les aigües que s'acumulen o corren sota la superfície terrestre. L'aigua subterrània procedeix, principalment, de les precipitacions. Quan plou, una part de l'aigua penetra en el subsòl, s'infiltra fins que troba roques impermeables i queda emmagat-zemada en forma d'aqüífers.
Aquestes aigües, que formen autèntics rius i llacs subterranis, poden alimentar rius i llacs superficials i, al seu torn, ser alimentades pels rius, els llacs i les aigües de desglaç de la superfície. Les aigües subterrànies són essencials per mantenir el cabal de base dels rius i protegir la humitat del sòl.
Les aigües subterrànies són una reserva important d'aigua dolça. L'ésser humà cava pous per extreure l'aigua de les profunditats de la terra, però també són molt vulnerables a la contaminació i a la sobreexplotació. 
Els icebergs i les glaceres
Bona part de l'aigua dolça de la Terra es troba retinguda en estat sòlid. La criosfera és el conjunt de masses d'aigua glaçada, situades principalment als casquets polars, però també a les glaceres d'alta muntanya. 
L'aigua atmosfèrica
La nostra atmosfera conté quantitats variables d'aigua en for-ma de vapor d'aigua. Bona part del vapor d'aigua es troba a la part baixa de l'atmosfera, la troposfera.
 
Com aprofita l'èsser humà l'aigua dolça? 
Els rius i els llacs ens proporcionene l'aigua dolça necessària per al consum humà, la indústria i l'agricultura, especialment la de regadiu. Però aquestes no són les úniques aplicacións que té. Vegem-ne uns exemples. 
 AIGUA I AGRICULTURA
L'agricuitura és l'activitat que consumeix més aigua. A Espanya, és el 80% de l'aigua dolça disponible. És important utilit-zar técniques que contribueixin a estalviar aigua. 
DIPÒSIT SUBTERRANI URBÀ
A less ciutats es construeixen grans dipòsits per recollir de pluja i donar servei de neteja i regatge. D'aquesta manera reduïm la inversió en potabilització de l'aigua. 
LLEURE I AIGUA
Les aigües glaçades, els nus i els llacs atreuen turisme perquè ofereíxen paisatges d'una gran bellesa i l'oportu-nitat de practicar activitats esportives i de lleure.
EMBASSAMENTS: EFECTES POSITIUS
L'aigua dels rius s'emmagatzema als embassaments. La força amb què embassada surt de les preses és aprofitada per produir energia a les centrals hídroelèctriques. 
PERFOREM LA TERRA EN CERCA D'AIGUA 
les aigües subterrànies són una reserva molt important d'aigua dolça. Són moltes les comunitats humanes que en depenen per a la seva subsistència. 


 

4.La distribució de les aigües del planeta

Els oceans del planeta estan dividits en cinc parts pels continents i els grans arxipèlags.
Els llacs ï els rius es distribueixen de manera desigual sobre la superfície dels continents.
Els oceans i eis mars
EI conjunt de les aigües oceàniques i marines del planeta comprèn:
• L'oceà Pacífic, que s'estén per Amèrica, Àsia i Oceania.
Conté centenars d'arxipèlags i illes, moltes de les quals són volcàniques, amb erupcions terratrèmols freqüents.
• L'oceà Atlàntic, estret i allargat. Les seves aigües banyen, les costes d'Europa, Àfrica i Amèrica.
És l'oceà amb menys profunditat i té poques illes, però, en canvi, conté molts mars costaners, com ara el mar del Nord, el mar Cantàbric o el mar Carib.
• L'oceà Índic, que envolta les costes d'Àsia i Àfrica. Té poques illes dóna lloc al mar d'Aràbia i  al golf de Bengala.
• L'oceà Glacial Àrtic i l'oceà Glacial Antàrtic, que envolten els pols de la Terra.
Una part de les seves aigües es troba permanentment glaçada. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
- 
 
A l'Àsia, els rius siberians desemboquen a l'Àrtic. Són rius llargs i glaçats a l'hivern, com ara l'Obi. 
A l'Indic hi desemboquen rius cabalosos com ara el Ganges i rius curts i irreglars com, per exemple, l'Eurfrates. 
El Caspi és el llac gran del món i, de fet, es considera un mar interior. D'altra banda, el Baikal és el llac més profund de la Terra
A Europa, per les característiques del relleu i del clima, els rius són de menys longitud i cabal. El Volga és el riu més llarg i forma una xarxa d'afluents i canals que comuniquen rius i mars. El Danubi i el Rin són dos dels rius més cabalosos.
Els llacs més destacats són l'Onega i el Constança. 
A Amèrica, al vessant atlàntic, hi ha el riu més cabalós del planeta, l'Amazones. 
Els rius del vessant del Pacífic són més curts i no tan cabalosos, com ara el Colorado. 
Entre els llacs americans podem destacar el Superior i el Titicaca. 
 
A l'Àfrica hi trobem el riu més llarg del món, el Nil, que desemboca al mar mediterrani. 
a l'Atlàntic hi desguassen les aigües del Congo i el Níger. 
Pel que fa als llacs, en destaquen el Txad, el Tanganyika i el Victòria. 
 
A Oceània cal assenyalar el Murray i el Darling, que són rius curts i força cabalosos, i el llac Eyre, que és un llac d'aigua salada. 
A l'Antàrtida, amb una superfície de 14677000 km2 al voltant del pol Sud i una elevació mitjana de 2300 m, té el 90% de totes les reserves d'aigua dolça del planeta. Una gruixuda capa de glaç cobreix més del 95% del seu territori. 

5. Rius d'Europa i rius de la península Ibèrica

tLes característiques dels rius d'Europa depenen del relleu per on passen i del clima que els afecta. Segons l'oceà o el mar en el qual desemboquen, els rius europeus s'agrupen en cinc vessants:
 
• Els rius del vessant àrtic són aquells que desemboquen a l'oceà Glacial Àrtic. Durant bona part de l'any, les aigües d'aquests rius estan glaçades, com ara les del Divina Septentrional i el Petxora.
• Els rius del vessant atlàntic acostumen a ser cabalosos i regulars per influència de les precipitacions atlàntiques. En destaquen el Rin, el Loira, el Vístula o el Tajo.
• Els rius del vessant mediterrani tenen cabals irregulars a causa de l'estacionalitat del clima. En destaquen l'Ebre, el Roine i el Po.
• Els rius del vessant del mar Negre sovint es caracteritzen per la seva gran longitud, com ara el Danubi, el Dnièper o el Don.
• Els rius del vessant del mar Caspi són els que desemboquen en aquest mar. Són rius molt llargs ï cabalosos, com, per exemple, l'Ural i el Volga. 
 
 
 
 

Els rius de la Península Ibèrica

Segons l'oceà o el mar en què desemboquen, els rius espanyols s'agrupen en tres vessants:
 
• Els rius del vessant cantàbric són curts i de corrent fort, ja que les muntanyes on neixen es troben molt a prop del Cantàbric, mar en el qual desemboquen Són rius molt cabalosos perquè les precipitacions en aquestes latituds són abundants durant tot l'any. Un exemple n'és el riu Nerbion.
• Els rius del vessant atlàntic són llargs perquè neixen Iluny de la seva desembocadura, a l'oceà Atlàntic, i reben nombrosos afluents al llarg del seu curs. En general, es tracta de rius cabalosos. El Duero i el Tajo són exemptes d'aquest vessant.
• Els rius del vessant mediterrani, tret de l'Ebre, són rius curts, de poc cabal i molt irregulars. A l'estiu pateixen forts estiatges, és l'època de menys cabal. A la primavera i a la tardor, quan plou tor-rencialment, les crescudes d'aquests rius són notables i poden provocar inundacions. Els rius que durant l'estiu tenen el curs completament sec reben el nom de rambla. 
  
bottom of page